Un estudi del centre mixt del CSIC i la Universitat Miguel Hernández caracteritza els canvis en la proteïna apoE present en el líquid cefalorraquidi de pacients amb aquesta malaltia

La proteïna denominada apolipoproteïna E (apoE) pateix canvis amb el desenvolupament de la malaltia d’Alzheimer. Aquesta és una de les conclusions de l’estudi dut a terme pel grup d’investigació de l’Institut de Neurociències, centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Miguel Hernández (UMH) d’Elx, liderat pel catedràtic de la UMH Javier Sáez Valero. Aquest estudi, que compara les diferents variants d’aquesta proteïna, ha determinat alteracions en apoE que es donen tant en pacients no portadors de la variant de risc, apoE4, com en portadors, i suposa un pas més en la direcció d’un diagnòstic primerenc de la malaltia.

La immensa majoria dels casos d’alzheimer són esporàdics, és a dir, no es deuen a mutacions hereditàries; però sí que existeixen factors genètics que fan augmentar les probabilitats de desenvolupar la malaltia. El factor genètic més important per a la malaltia d’Alzheimer és l’apoE, i en concret ser portador de la variant denominada apoE4.

El professor Sáez explica que la proteïna apoE es troba en el cervell en tres variants genètiques diferents. La majoria de persones són portadores de la variant apoE3, la qual cosa no incideix en la malaltia. Els qui són portadors d’apoE2 semblen tindre una certa resistència al desenvolupament de l’alzheimer i, per contra, tindre la variant apoE4 pot augmentar fins al doble la probabilitat de patir la malaltia -igual que són factors de risc el colesterol, les malalties cardiovasculars, la diabetis i altres afeccions-. Però tindre aquest factor de risc genètic, ser portador d’apoE4, no és condició necessària ni suficient per a patir alzheimer. De fet, atés que la major part de la població és portadora d’apoE3, la majoria de pacients d’alzheimer també ho són.

“Encara que l’ésser portador d’una o dues còpies de la variant al·lèlica apoE4 no ha de ser considerat com a patològic”, aclareix Sáez Valero, “sí que és cert que això augmenta la probabilitat de patir la malaltia d’Alzheimer i que aquesta es manifeste de manera més primerenca”. Per això, la proteïna apoE és un dels objectes d’estudi principals per al grup de Mecanismes moleculars alterats en la malaltia d’Alzheimer i altres demències de la UMH. En aquesta ocasió, han demostrat alteracions en la forma en què es presenta l’apoE en el líquid cefaloraquídeo de persones amb alzheimer.

Encara que l’apoE ha sigut objecte de molts estudis científics, en la majoria dels mateixos es determina, senzillament, si els pacients presenten o no la variant apoE4, per a examinar els canvis en la forma en què es manifesta la malaltia respecte als pacients que no són portadors. No obstant això, el catedràtic de l’àrea de Bioquímica i Biologia Molecular de la UMH Javier Sáez Valero assenyala que “ser portador d’apoE4 ens ajuda a caracteritzar patrons particulars de canvi en els malalts, és cert, però per si mateix no és un marcador diagnòstic”. “En aquest estudi, ens plantegem que, si presentar una variant o no d’apoE és tan rellevant, però apoE3 és la forma majoritària, la pròpia proteïna havia de patir canvis associats a la malaltia”, explica l’investigador de la UMH.

El grup de l’Institut de Neurociències ha realitzat una àmplia caracterització de l’apoE al líquid cefaloraquídeo i ha demostrat canvis en les mostres de malalts d’alzheimer. Així, han constatat que els malalts presenten formes immadures d’apoE i que, sospiten, no són totalment funcionals, en major proporció de la qual es dona en subjectes sense la patologia. L’estudi, a més, reflecteix que tots els malalts portadors de la forma majoritària apoE3 presentaven agregats anòmals d’apoE, però també es veien aquestes alteracions en quasi el 70% dels portadors d’apoE4.

Les dades obtingudes inicialment van ser realitzats en mostres de Suècia i en col·laboració amb el grup liderat pels investigadors Kaj Blennow i Henrik Zetterberg van ser confirmats en mostres de l’Hospital Sant Pau de Barcelona, en col·laboració amb els neuròlegs Alberto Lleó, Juan Fortea i Daniel Alcolea. Per a l’estudi, també, es van usar mostres del líquid cefalorraquidi de model de rata per a la malaltia d’Alzheimer, en col·laboració amb els investigadors Fernando Aguado, Guadalupe Soria i Irene Sánchez Domínguez de la Universitat de Barcelona.

Segons els investigadors, aquest estudi, realitzat al campus de Sant Joan d’Alacant de la UMH i publicat a la revista Alzheimer’s Research & Therapy, mostra la paradoxa que les majors alteracions en apoE es donen en pacients no portadors de la variant de risc, apoE4. El professor Sáez Valero interpreta que els canvis reflecteixen un compromís en la funcionalitat de l’apoE en el cervell dels malalts d’Alzheimer. Així, possiblement la variant apoE4 no és tan eficient com les altres variants apoE a complir amb les seues funcions cerebrals; i per això els malalts portadors d’apoE4 amb canvis més subtils, ja manifestarien un compromís en la seua funció; mentre que els no portadors d’apoE4 han de tindre canvis més significatius perquè aquests siguen rellevants en el desenvolupament de la patologia. “Aquest és el nostre interés de cara al futur, no sols optimitzar els protocols de determinació de les alteracions en apoE en líquid cefalorraquidi per la seua utilitat diagnòstica, sinó també posar a punt models on puguem demostrar si hi ha una fallada en la funció apoE associat a l’alzheimer”, declara l’investigador de la UMH.

El grup d’investigació liderat per Sáez Valero pertany, a més de l’Institut de Neurociències UMH-CSIC, al Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa sobre Malalties Neurodegeneratives (CIBERNED) i a l’Institut d’Investigació Sanitària i Biomèdica d’Alacant (ISABIAL) d’Alacant. Javier Sáez Valero destaca la labor dels membres del seu equip, i coautors de l’estudi, Matthew P. Lennol i Inmaculada Cuchillo Ibáñez.

L’estudi s’ha realitzat parcialment amb finançament de la Direcció General de Ciència i Investigació (Generalitat Valenciana) i per l’Institut de Salut Carles III (ISCIII). Ha comptat, també, amb ajuda d’ISABIAL. A més, ha sigut cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER, ‘Inverteix en el teu futur’) i a través de CIBERNED, ISCIII.

 

Referència:

Lennol, M.P., Sánchez-Domínguez, I., Cuchillo-Ibañez, I. et al. Apolipoprotein E imbalance in the cerebrospinal fluid of Alzheimer’s disease patients. Alz Res Therapy 14, 161 (2022). https://doi.org/10.1186/s13195-022-01108-2

Hipoxia doradas adaptación ejercicio IATS

El personal investigador de l’Institut de Neurociències (IN, CSIC-UMH) que han participat en l’estudi: Matthew P. Lennol, Javier Sáez Valero i Inmaculada Cuchillo Ibáñez.

Material de descàrrega
Imatge (jpeg)
Nota de premsa (pdf)

Share This
Ministerio de Ciencia y TecnologíaCSICDelegación C.Val.Casa de la CiènciaPresidencia Europea