El silenciament de la proteïna MCJ es posiciona com una nova teràpia per a evitar la fallada hepàtica després d’una isquèmia-reperfusió en models de síndrome metabòlica i envelliment. L’estudi, on participa l’Institut de Biomedicina de València (IBV, CSIC) ha estat publicat en la revista internacional Hepatology, una de les de major impacte en la seua àrea.

El trasplantament de fetge és l’únic tractament curatiu per a la insuficiència hepàtica aguda i la malaltia hepàtica terminal. Atés que la seua principal limitació és l’escassetat d’òrgans disponibles, en les últimes dècades s’ha fet un esforç important per a ampliar els criteris per a l’ús d’òrgans, incloent aquells procedents de donants d’edat avançada o de defuncions per mort cardíaca.

A més, s’han posat en marxa estratègies destinades a millorar la qualitat d’aquests òrgans i a reduir el risc del seu mal funcionament després del trasplantament. No obstant això, a mesura que l’esperança de vida i la prevalença de l’obesitat i la malaltia del fetge gras no alcohòlic (HGNA) han augmentat ràpidament en la població general, també s’ha incrementat la incidència de donants amb fetges esteatòsics. La relació entre aquesta mena de donants i els resultats del trasplantament hepàtic s’ha associat amb una major taxa de disfunció primerenca de l’òrgan.

Ara, un estudi liderat pel laboratori de Liver Disease de la investigadora Malu Martínez Chantar (CIC bioGUNE i CIBER de Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBEREHD) ha caracteritzat els efectes del silenciament de la proteïna MCJ en models preclínics d’isquèmia i reperfusió i regeneració hepàtica. El treball s’ha centrat en animals compromesos metabòlicament, amb fetge gras i envelliment, com ocorre hui dia en la clínica del trasplantament hepàtic.

En general, el silenciament específic de MCJ en l’hepatòcit augmenta la producció d’ATP (compost essencial per a l’obtenció d’energia en les cèl·lules) i, per tant, evita el característic esgotament mitocondrial. D’aquesta manera, es millora la deterioració de la regeneració i es redueix la susceptibilitat a la isquèmia dels òrgans “marginals” (fetges esteatòsics o procedents de donants d’edats molt avançades), fent-los aptes per a la cirurgia hepàtica i el trasplantament de fetge assegura la Dra. Martínez Chantar.

“Aquesta molècula obri una finestra terapèutica fins i tot sense explorar per al seu ús en el trasplantament hepàtic”, comenta Naroa Goikoetxea-Usandizaga, investigadora del laboratori Liver Disease en CIC bioGUNE i primer signant d’aquest treball.

Participació de l’IBV, CSIC

En aquest treball han participat especialistes d’altres entitats, entre les quals es troba la investigadora de l’Institut de Biomedicina de València (IBV, CSIC) Marta Casado. La Unitat de Patologia Metabòlica Experimental de l’IBV, en col·laboració amb el grup de Paloma Martín Sanz de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques Alberto Sols (CSIC, UAM) que també col·labora en aquest estudi, treballa en la caracterització del paper de l’enzim ciclooxigenasa 2 (COX-2) en la fisiopatologia hepàtica, estudiant el seu paper protector enfront del mal per isquèmia i reperfusió i el progrés de la lesió.

En el treball publicat en Hepatology, el grup de l’IBV va aportar l’experiència en els models d’isquèmia i reperfusió en ratolins. “El trasplantament hepàtic és el tractament estàndard per als pacients amb malaltia hepàtica en fase terminal i insuficiència hepàtica irreversible”, explica Marta Casado, “però ens enfrontem a una escassetat cada vegada major d’òrgans disponibles. Per això, el major ús d’òrgans marginals en els últims anys ha anat acompanyat de l’interés per desenvolupar estratègies per a optimitzar l’estat dels òrgans disponibles durant el període de preservació”.

El grup de Martínez Chantar al CIC bioGUNE i el de l’IBV col·laboren en la cerca d’estratègies innovadores per a la protecció dels òrgans amb la finalitat d’ampliar el conjunt de donants i aconseguir millors resultats en el trasplantament. “El treball en el qual col·laborem apunta al fet que la proteïna MCJ podria convertir-se en un mitjà per a obtindre el tan anhelat balanç entre òrgans que es necessiten i els òrgans que estan disponibles, permetent així l’ús reeixit de fetges de donants amb criteris estesos”, finalitza Marta Casado.

Col·laboracions

En aquesta investigació també han participat Marta Varela (CIC bioGUNE); Jon Mabe (Tekniker); Jordi Gracia (IDIBAPS); Óscar Lorenzo (Fundació Jiménez Díaz-Universidad Autònoma de Madrid); Paloma Martín-Sanz (Institut d’Investigacions Biomèdiques-IIB); Alberto Sols (CSIC-UAM); Nicola G A Abrescia (CIC bioGUNE); Guadalupe Sabio (Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars-CNIC); Mercedes Rincón (University of Vermont); Juan Anguita (CIC bioGUNE); Eduardo Miñambres (Marqués de Valdecilla University Hospital-IDIVAL); César Martín (Universitat del País Pasco-UPV/EHU); Marina Berenguer (Hospital Universitari i Politècnic La Fe); Isabel Fabregat (University of Barcelona, L’Hospitalet i Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge-IDIBELL); Carmen Peralta (Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer-IDIBAPS), i altres investigadors d’aquestes institucions.

 

Referència:

Goikoetxea-Usandizaga N, Serrano-Maciá M, Delgado TC, Simón J, Fernández Ramos D, Barriales D, Cornide ME, Jiménez M, Pérez-Redondo M, Lachiondo-Ortega S, Rodríguez-Agudo R, Bizkarguenaga M, Zalamea JD, Pasco ST, Caballero-Díaz D, Alfano B, Bravo M, González-Recio I, Mercado-Gómez M, Gil-Pitarch C, Mabe J, Gracia-Sancho J, Abecia L, Lorenzo Ó, Martín-Sanz P, Abrescia NGA, Sabio G, Rincón M, Anguita J, Miñambres E, Martín C, Berenguer M, Fabregat I, Casado M, Peralta C, Varela-Rey M, Martínez-Chantar ML. Mitochondrial bioenergetics boost macrophages activation promoting liver regeneration in metabolically compromised animals. Hepatology. 2021 Sep 12. DOI: https://doi.org/10.1002/hep.32149

 

Hipoxia doradas adaptación ejercicio IATS

Unitat de Patologia Metabòlica Experimental de l’IBV, amb Marta Casado en el centre. Foto: IBV, CSIC.

Material de descàrrega
Imatge (jpeg)
Nota de premsa (pdf)

Share This