Un seminari celebrat ahir amb la participació de destacats científics i representants del món empresarial reconeix la importància estratègica de l’edició genètica de plantes per al sector agroalimentari espanyol.

El simposi “Edició genòmica de cultius: més enllà de la ciència” va reunir ahir de manera virtual a més de 400 participants, entre ells destacats científics, experts en Dret i representants del sector agroalimentari espanyol, per a repassar l’estat de l’edició genòmica i la seua aplicació a l’agricultura. Organitzat per la secció espanyola d’EU SAGE (aliança de més de 130 societats científiques i centres d’investigació europeus) i BIOVEGEN-Plataforma Tecnològica de Biotecnologia Vegetal (associació de 135 empreses i centres d’investigació en innovació vegetal), el simposi va ser afavorit per la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE), i va comptar amb la inauguració del Ministre de Ciència i Innovació, Pedro Duque, i la clausura de José Antonio Sobrino, subdirector general del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient.

“Espanya disposa de grups d’investigació capdavanters en edició genètica de cultius, que estan fent contribucions rellevants, però lamentablement molts d’aquests desenvolupaments no poden portar-se al mercat a Europa a causa de les barreres que suposa la legislació restrictiva actual. És necessari que Europa elimine com més prompte millor aquestes barreres”. Així ho va exposar Antonio Granell, investigador de l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (UPV-CSIC) i organitzador del simposi durant la presentació.

Una regulació més restrictiva o més permissiva

Al llarg de la jornada, es va repassar l’estat de l’art de l’edició genòmica i la seua aplicació a l’agricultura. Es van debatre també les conseqüències socials, econòmiques i de sostenibilitat derivades de la implantació d’una regulació més restrictiva o permissiva. Així mateix, es van analitzar les derivades ètiques, legals i de competitivitat de la mà d’experts en diferents disciplines, incloent a representants de l’àmbit de la investigació, l’empresa, l’economia i la bioètica.

Gonzaga Ruiz de Gauna, director de BIOVEGEN, va assenyalar que el sector productiu necessita innovar per a poder disposar de varietats amb les quals competir en igualtat de condicions. “A més, l’edició genòmica és una tecnologia transcendental per a aconseguir els objectius de productivitat i sostenibilitat del sector agroalimentari marcats en l’estratègia europea ‘De la Granja a la Mesa’. Resultaria molt difícil entendre que una tecnologia tan beneficiosa per a tota la cadena de valor, des del productor fins al consumidor, siga accessible en altres països com els EUA, el Canadà o el Japó, on no està subjecta a una regulació estricta, i que no ho siga a Europa, obligant els agents de la cadena de valor a desplaçar-se a tercers països per a aplicar-la”.

Consulta de la Comissió Europea

Aquest simposi ha tingut lloc dues setmanes després que la Comissió Europea publicara els resultats d’un estudi sobre l’impacte de l’edició genòmica de plantes. Arran d’aquest estudi, la Comissió iniciarà consultes amb els països membres, recaptant la seua opinió sobre si la legislació actual, que data de fa més de 20 anys, és adequada a la vista dels desafiaments que planteja l’edició genètica i l’important paper que les noves tecnologies de millora poden exercir en la innovació del sector agroalimentari.

“La normativa ha de protegir les innovacions al mateix temps que els interessos dels ciutadans i el medi ambient, però ha d’adaptar-se a les noves tecnologies. Existeixen mecanismes per a adaptar l’actual legislació, eximint a l’edició gènica de la sobreregulació dels transgènics, igual que fa amb les plantes millorades mitjançant mutagénesis física o química. O bé elaborar una legislació ad hoc per a les plantes editades; és una qüestió de voluntat política”, va manifestar Felipe Palau, catedràtic de Dret Mercantil de la UPV i moderador de la sessió d’aspectes socials, econòmics i legislatius del simposi.

Inversió clau per al lideratge

Segons un informe recent publicat per Cajamar, el sector agroalimentari a Espanya, incloent la distribució, va aportar el 2019 102.983 milions d’euros a l’economia espanyola, la qual cosa equival al 9,1% del valor afegit brut, i ha generat 2.397.279 ocupacions, el 11,8% del total nacional. A pesar que aquests valors són superiors a la mitjana europea, el nostre país inverteix menys en I+D+i en agroalimentació que la mitjana dels EU-28.

“Una inversió específica dirigida a facilitar desenvolupament i incorporació de les noves tecnologies de millora al teixit productiu espanyol mitjançant consorcis públic privats ens permetria aconseguir un paper de lideratge en aquest sector estratègic per al nostre país”, va assegurar Toni Granell.

Cultivos IBMPC

Material de descàrrega
Imatge (jpeg)

Share This