La científica de centre d’investigació alacantí és una de les quatre investigadores del CSIC que han obtingut ajudes del Consell Europeu d’Investigació en la seua última convocatòria d’Advanced Grants, que doten a cada projecte amb un finançament de 2,5 milions d’euros durant 5 anys.

El Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) ha obtingut quatre ajudes Advanced Grant, que concedeix anualment el Consell Europeu d’Investigació (ERC). Al capdavant dels projectes seleccionats estan les investigadores Guillermina López-Bendito, de l’Institut de Neurociències d’Alacant (IN, CSIC-UMH); Marisol Martín, de l’Institut de Micro i Nanotecnologia (IMN, CNM-CSIC); Leonor Peña-Chocarro, científica de l’Institut d’Història (IH, CSIC), i Anna Traveset, de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB). Les ajudes, que estan destinades a desenvolupar projectes pioners i d’alt risc, formen part del pilar de ciència excel·lent del programa d’investigació i innovació Horizonte Europa i destinen un finançament de prop de 2,5 milions d’euros per a cada projecte durant cinc anys. En aquesta edició es beneficiaran de les ajudes 253 científics, 13 d’ells a Espanya.

El projecte Spontsense, que dirigeix Guillermina López-Bendito des de l’IN-CSIC-UMH, tracta d’entendre els mecanismes implicats en l’especificació dels circuits sensorials en el cervell en desenvolupament. “Volem determinar si aquests circuits es generen amb una especificitat que determina la seua funció o si l’adquireixen durant el desenvolupament embrionari, i conéixer quins són els processos i els mecanismes que estan implicats”, detalla la científica. Spontsense es fixa tres objectius. El primer consisteix a dilucidar la interacció entre els programes genètics, és a dir, els gens que expressen les nostres cèl·lules cerebrals, i els d’activitat espontània, és a dir, l’activitat cerebral que no depén de l’estímul extern. El segon pretén determinar en quines estructures sensorials s’integren aqueixos programes durant el desenvolupament per a passar de circuits sensorials no especificats a circuits sensorials d’una modalitat concreta. I el tercer objectiu persegueix posar de manifest què ocorre en el comportament sensorial del cervell madur quan es canvien aqueixos patrons d’activitat espontània durant el desenvolupament d’hora embrionari. “Creiem que les dades que es generen tindran un important impacte perquè els patrons d’activitat espontània s’estan començant a utilitzar com a factors de predicció del desenvolupament d’un cervell immadur en xiquets nounats i pre-terme i la seua possible relació amb malalties com l’autisme o la dislèxia”, conclou López-Bendito.

La denominada internet de tot és el futur de la internet de les coses. Es preveu que tot estiga sensoritzat, connectat i enviant dades a través de xarxes públiques o privades. No obstant això, fins ara el seu potencial és limitat, entre altres motius, per la necessitat d’emprar bateries, que requereixen recàrrega o reemplaçament freqüent. Aquest problema és especialment important en dispositius mèdics que han d’estar en continu funcionament o en els dispositius que es troben en llocs de difícil accés. “El projecte Powerbyu, que lidera l’IMN, pretén obtindre generadors termoelèctrics flexibles (TEGs) i eficients que siguen capaços de generar energia suficient per a alimentar els dispositius electrònics portàtils com els sensors mèdics per a mesurar les constants vitals dels individus, que permeten millorar la qualitat de vida i anticipar, per exemple, un atac cardíac, o bé els GPS i els rellotges intel·ligents, entre altres”, explica Marisol Martín. “El nostre propòsit -afig la científica- és usar la calor que desprenen els éssers vius de sang calenta, en concret els éssers humans, per a generar suficient energia elèctrica i evitar la recàrrega de manera externa dels dispositius electrònics”. Els desenvolupaments del projecte podrien tindre també aplicació en altres camps com el tèxtil, el dels envasos o la gestió tèrmica en edificis.

Arqueobotánica i biodiversitat

Un altre dels projectes seleccionats és Medapp, que té com a objectiu principal l’estudi dels recursos vegetals en època medieval (500-1100 d. C.) en la península Ibèrica. Com detalla Leonor Peña-Chocarro, de l’IH, “la finalitat és explorar la diversitat d’espècies vegetals utilitzades per les comunitats cristianes, islàmiques i jueves i la seua gestió, així com documentar l’arribada i l’origen de noves espècies i varietats com, per exemple, els cítrics, l’arròs o les espècies”. Un equip multidisciplinari compost per arqueobotànics, historiadors, filòlegs, arqueòlegs, agrònoms i genetistes estudiarà, entre altres localitzacions, les coves-graner distribuïdes per la meitat oriental de la Península, en les quals les restes botàniques presenten un excepcional grau de conservació. “El propòsit final del projecte és entendre l’impacte del sistema polític, econòmic i social impost per la conquesta àrab en l’agricultura, així com en els hàbits alimentaris i les pràctiques culinàries de les comunitats medievals de la península Ibèrica”, conclou Peña-Chocarro.

Des de l’IMEDEA, el projecte Islandlife impulsarà “l’estudi més complet realitzat fins al moment de les xarxes ecològiques multicapa en ecosistemes terrestres, avaluant molts tipus d’interaccions entre espècies simultàniament”. El projecte se centra en cinc arxipèlags: dos en la zona tropical (Galápagos i Seychelles), dues en la zona temperada (Balears i Canàries) i un en l’àrtic (Svalbard). “Per primera vegada, es compararà l’estructura de la xarxa tròfica d’illes pristines, o poc pertorbades, de pocs quilòmetres amb àrees de grandària similar en illes pròximes i habitades per l’home per a comprendre els efectes del canvi global en aquests valuosos ecosistemes”, assenyala Anna Traveset. Combinant observacions directes en el camp, monitoratge de vídeo automatitzat, tècniques moleculars d’avantguarda i nous models de coextinció, el projecte Islandlife persegueix revelar la biodiversitat d’aquests ecosistemes, comprendre la seua complexitat i avaluar la seua fragilitat davant els factors de canvi global, principalment les invasions biològiques. “A més, el mostreig replicat al llarg de les diferents latituds permetrà testar noves hipòtesis biogeogràfiques amb unes bases de dades excepcionals”, apunta Traveset.

Més informació:

https://erc.europa.eu/news/erc-2021-advanced-grants-results

Hipoxia doradas adaptación ejercicio IATS

Guillermina López-Bendito

Share This
Ministerio de Ciencia y TecnologíaCSICDelegación C.Val.Casa de la CiènciaPresidencia Europea