Morant ha tingut ocasió de conéixer, de primera mà, el projecte ERC Consolidator HYMNS, el projecte de desenvolupament tecnològic per a la construcció d’un injector de Carboni 6+ per a hadronterapia: INITIAL-LINAC6+ i el projecte VALID

La ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant, ha visitat aquest matí les instal·lacions de l’Institut de Física Corpuscular (IFIC), centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques i la Universitat de València, un institut de referència a nivell nacional i internacional en el camp de la física nuclear i de partícules.

Durant la visita, la ministra s’ha reunit amb l’equip de direcció de l’IFIC format per Nuria Rius i els tres vicedirectors, Berta Rubio, Michel Sorel i José Enrique García; María Vicenta Mestre, rectora de la Universitat de València, Rosa Donat, vicerectora d’Innovació i Transferència, Juan José Borrás, director del Parc Científic, i amb Juan Fuster, delegat institucional del CSIC a la Comunitat Valenciana. Ha participat també en la reunió Gabriela Llosá, investigadora de l’IFIC especialista en el camp de la física mèdica; Pilar Hernández, investigadora de l’IFIC i gestora del Pla Nacional, i Concepción Oliver, investigadora del CIEMAT.

Morant ha tingut ocasió de recórrer alguns dels laboratoris del centre d’investigació. Entre ells, el projecte ERC Consolidator HYMNS, el projecte de desenvolupament tecnològic per a la construcció d’un injector de Carboni 6+ per a hadronterapia: INITIAL-LINAC6+ i el projecte VALID. Tots estan orientats a la millora de la tecnologia de la teràpia hadrònica enfront del càncer, un dels majors reptes als quals s’enfronta la societat actual.

HYMNS-ERC

En primer lloc, durant la seua estada la ministra ha visitat el laboratori del projecte HYMNS-ERC, liderat per César Domingo, investigador de l’IFIC. Aquest grup treballa en el desenvolupament d’una tecnologia que permeta recrear i mesurar en el laboratori les reaccions nuclears que ocorren dins de les estreles, les mateixes que originen els elements químics en l’univers. Recentment, i per primera vegada, aquests desenvolupaments tecnològics han pogut ser adaptats i aplicats al camp de la hadronterapia, una teràpia per a tractar tumors cancerígens, on s’empren feixos de protons de manera més eficaç i menys invasiva en comparació amb les radioteràpies convencionals.

Els reptes als quals s’enfronta el grup d’investigació són el monitoratge de la profunditat de la penetració de la dosi del tractament i, d’altra banda, el monitoratge també de la dosi secundària rebuda –no desitjada- en el pacient.

Per a afrontar el primer repte, el grup d’investigació de l’IFIC ha adaptat el multidetector i-TED, inicialment desenvolupat per a experiments d’astrofísica nuclear, al camp de la salut i la imatge mèdica. Aconseguint així que la tècnica de la hadronterapia siga més efectiva i especialment útil en el tractament de tumors pròxims a òrgans vitals. Una precisió encara major permetria fins i tot estendre aquest tipus de tècniques a una altra mena de malalties no oncològiques, com per exemple arrítmies ventriculars o altres patologies cardíaques.

En segon lloc, l’equip ha desenvolupat i patentat el dispositiu GNVISION, que permet monitorar i visualitzar la dosi secundària rebuda oferint major seguretat en el resultat de l’aplicació del tractament.

INITIAL-LINAC6+

Durant la visita a l’IFIC, Juan Fuster, que ademés de delegat del CSIC a la Comunitat Valenciana, és investigador de l’IFIC, ha presentat juntament amb Concepción Oliver, del CIEMAT, el projecte INITIAL-LINAC6+, l’objectiu del qual és el desenvolupament tecnològic per a la construcció d’un injector de Carboni 6+ per a hadronterapia.

Aquesta nova tecnologia representa la futura generació d’acceleradors de partícules, concretament ions de carboni, per a ús clínic que optimitza el dosatge de la radioteràpia en pacients oncològics. Aquest avanç també suposa una millora enfront de l’ús de teràpia convencional tant de raigs X com també de protons a causa de la seua major eficàcia radiobiològica. Ademés, permet una distribució de dosi focalitzada sobre els teixits afectats permetent una major eficàcia en la seua aplicació i menor mal en zones sanes.

El principal desafiament per a aquest grup d’investigació format per personal de l’IFIC i del CIEMAT, amb la col·laboració d’indústries i organismes internacionals (CERN), és aconseguir un procés d’innovació que simplifique la instrumentació dels equips. Actualment són escassos a nivell mundial, de grans dimensions i molt costosos i l’objectiu és que siguen més compactes, més senzills i més barats. Ademés, han de possibilitar la reconversió dels espais hospitalaris actualment dedicats a radioteràpia convencional i així habilitar-los per a hadronterapia.

El mercat d’acceleradors mou més de 10.000 milions d’euros anuals punt en acceleradors comercials, hospitalaris o en instal·lacions científiques. La comunitat d’empreses i centres tecnològics amb experiència contrastada en aquestes tecnologies és molt escassa i de fet bastant restringida a nivell mundial. Aquesta iniciativa representa una oportunitat única per a poder-se sumar a aquest reduït club de la mà de centres i empreses competents en el tema. Tot això amb la seguretat que els acceleradors d’ions són una realitat en el curt i mitjà termini en la lluita contra el càncer i per això estan en les agendes dels països més avançats del món.

VALID

La ministra ha tingut ocasió de conéixer com treballa el grup d’investigació IRIS de l’IFIC, coordinat per la investigadora Gabriela Llosá Llácer. Aquest equip ha desenvolupat un sistema específic per al monitoratge de la teràpia hadrònica mitjançant un detector de raigs gamma tipus càmera Compton.

El sistema està pensat per al control dels tractaments amb aquesta mena de teràpia, que s’aplica quan és avantatjosa enfront de les tècniques convencionals. Per exemple, podria aplicar-se en aquells tumors que requereixen d’altes dosis de radiació per al seu control i es troben prop d’òrgans de risc, o en tumors pediàtrics, donada la sensibilitat dels òrgans que estan encara en desenvolupament, ja que d’aquesta manera reben menys radiació.

Després dels reeixits resultats inicials, s’està desenvolupant un prototip viable clínicament i s’està validant en condicions pròximes a les reals. El projecte VALID, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació, permetrà realitzar proves al centre de protonterapia Quironsalud de Madrid i avaluar el seu ús també en altres àmbits d’imatge mèdica. Amb això es pretén despertar l’interés de la tecnologia en les empreses per a la seua transferència i comercialització.

Actualment, en el camp del desenvolupament de tècniques de monitoratge de la hadronterapia, les càmeres Compton es presenten com una prometedora alternativa per a aquesta aplicació gràcies a la capacitat i qualitat d’obtenció d’imatges, perquè tenen un disseny compacte i major facilitat per a integrar-se a la sala de tractament que altres tecnologies.

Hipoxia doradas adaptación ejercicio IATS

D’esquerra a dreta: Juan José Borrás, director del Parc Científic; Berta Rubio, vicedirectora de l’IFIC; Juan Fuster, delegat institucional del CSIC a la Comunitat Valenciana; María Vicenta Mestre, rectora de la Universitat de València, i Diana Morant, ministra de Ciència i Innovació.

Share This
Ministerio de Ciencia y TecnologíaCSICDelegación C.Val.Casa de la Ciència