Les subvencions tenen com a finalitat l’adquisició d’infraestructures i equipament d’I+D+i per al període 2021-2022 susceptibles de ser finançades pel programa operatiu FEDER

Set projectes del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) han sigut aprovats, de manera provisional, per a rebre finançament en la convocatòria de subvencions per al període 2021-2022 publicada per la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital. La finalitat de la convocatòria és adquirir infraestructures i equipament d’I+D+i per part de les universitats públiques valencianes, consorcis públics d’investigació adscrits a la Generalitat Valenciana no pertanyents al sector sanitari i organismes públics d’investigació de l’Administració General de l’Estat situats en la Comunitat Valenciana.

Les subvencions es van convocar per resolució del 6 d’octubre de 2020 de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, de forma anticipada i per al període 2021-2022, susceptibles de ser finançades pel programa operatiu FEDER. Els centres d’investigació del CSIC amb projectes aprovats en aquesta convocatòria són l’Institut de Tecnologia Química (ITQ, CSIC-UPV); l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (IBMCP, CSIC-UPV); l’Institut d’Instrumentació per a Imatge Molecular (I3M, CSIC-UPV); l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments (IATA, CSIC); l’Institut de Física Corpuscular (IFIC, CSIC-UV) i l’Institut de Biomedicina de València (IBV, CSIC).

En total, la suma de les ajudes aprovades provisionalment per als anys 2021 i 2022 als centres del CSIC en la Comunitat Valenciana ascendeix a 2.896.728,11 euros.

Institut de Tecnologia Química

El director de l’ITQ i investigador principal de l’expedient, Fernando Rey, va presentar el projecte Adquisición de equipamiento para la realización de medidas de difracción y fluorescencia de rayos X en muestras sólidas. L’expedient té concedida una ajuda de 505.000 euros.

Rei explica que “la subvenció rebuda permetrà adquirir un equip de difracció de Raigs X i un equip de fluorescència de Raigs X que són essencials en la caracterització estructural i composicional dels catalitzadors sòlids estudiats en l’Institut de Tecnologia Química. Aquesta informació és fonamental per a comprendre el comportament catalític d’aquests sòlids en processos químics d’interés industrial”.

Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes

El científic de l’IBMCP José León va presentar el projecte titulat BIOINTERACT-IBMCP: Implementación de una plataforma de microcalorimetría automatizada de alto rendimiento para análisis biointeractómicos en el IBMCP. L’expedient té concedida una ajuda de 251.300 euros.

El director del centre, Pablo Vera, assenyala que “amb l’adquisició d’aquesta plataforma instrumental esperem donar un impuls al desenvolupament de les iniciatives d’investigació relacionades amb l’àrea de genòmica química de l’institut. Aquesta tecnologia ens permetrà caracteritzar en profunditat les interaccions de molècules identificades amb les seues dianes respectives, i així valorar, i fins i tot refinar amb precisió, les interacciones proteïna-lligant identificades. També, permetrà abordar noves aproximacions moleculars i desenvolupar projectes més ambiciosos en els quals la bioquímica de proteïnes i la metabolòmica de plantes convergisquen”.

Institut d’Instrumentació per a Imatge Molecular

El director del centre i professor d’investigació del CSIC, José María Benlloch, va presentar el projecte titulat Terapia y monitorización neurológica con técnica físicas múltiples. L’expedient té concedida una ajuda de 921.332,90 euros.

Benlloch explica que “la nova cambra streak permetrà desenvolupar tecnologies de detecció de temps de vol dels raigs gamma de l’ordre de desenes de picosegons, facilitant el diagnòstic de malalties neurològiques en visualitzar estructures del cervell amb resolucions inferiors al mil·límetre. Així mateix, els equips ultrasònics concedits permetran el desenvolupament de noves tècniques de teràpia neurològica, incloent la caracterització del camp ultrasònic, el monitoratge del tractament i l’obtenció d’imatges ultrasòniques transcraneals. D’altra banda, amb el sistema de Ressonància Magnètica es podran obtindre per primera vegada imatges de teixits biològics durs, com el crani, a baix camp. Finalment, un microscopi de traces permetrà l’anàlisi de partícules accelerades per làser”.

Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments

La investigadora de l’IATA Amparo López va presentar el projecte Actualización y mejora del servicio de procesado y caracterización de materiales para uso alimentario. L’expedient té concedida una ajuda de 358.579 euros.

López assenyala que “la concessió de la subvenció d’equipament a l’IATA suposarà no sols l’actualització, sinó una millora considerable del servei de processament i caracterització de materials per a ús alimentari, ja que els equips concedits ens permetran, d’una banda, avaluar la procesabilitat de nous materials i ingredients alimentaris i, d’altra banda, caracteritzar les seues propietats”.

Institut de Física Corpuscular

La professora d’investigació del CSIC a l’IFIC Berta Rubio va presentar el projecte titulat Instrumentación avanzada en detección de neutrones para la vida y el clima espacial: HENSA++. L’expedient té concedida una ajuda de 260.199,21 euros.

Rubio indica que “gràcies a aquestes ajudes podrem construir dos espectròmetres de neutrons tipus HENSA (High-Efficiency Neutron Spectroscopy Assembly) que permetran dur a terme mesures de radiació secundària produïda en processos de teràpia amb acceleradors en hospitals, el monitoratge de radiació en llocs especialment exposats com són els viatges aeris, o l’observació de successos que poden danyar components electrònics especialment sensibles. Les mesures són molt innovadores ja que permetran controlar simultàniament radiació per neutrons de diferent energia, cosa que no s’havia fet fins al moment”.

Institut de Biomedicina de València

L’IBV va presentar dos projectes. El primer porta per títol Confocal de superresolución para el estudio de estructuras subcelulares de relevancia biomédica i està signat per la investigadora Nuria Flames. Aquest primer expedient té concedida una subvenció de 500.000 euros.

El director de l’IBV, Jerónimo Bravo, recorda que “en Biomedicina la microscòpia és una eina fonamental, i el poder de resolució dels equips ens limita. L’adquisició d’un equip de superresolució ens permetrà resoldre estructures subcel·lulars que ara no som capaces de veure. Això és molt important perquè la correcta funcionalitat de cada tipus cel·lular depén del fet que l’estructura subcel·lular de cadascun dels seus components siga l’adequat. L’estudi de les estructures subcel·lulars és de vital importància per a entendre millor un ampli rang de patologies genètiques i dissenyar tractaments adequats”.

El segon expedient, Unidad para el análisis automatizado de múltiples muestras biológicas, està signat per la investigadora Marta Casado i té concedida una ajuda de 100.317 euros.

El director de l’IBV assegura que “la implementació de la Unitat per a la multianàlisi automatitzada de mostres biològiques ajudarà en l’avanç de projectes d’investigació biomèdica que poden contribuir a proporcionar informació clau sobre l’etiologia o el curs de malalties humanes, també poden contribuir a identificar dianes terapèutiques, així com al desenvolupament de fàrmacs o estratègies terapèutiques que contribuïsquen a disminuir l’impacte econòmic i social de les malalties. L’adquisició d’aquest equipament permetrà una gestió àgil de treballs quotidians i l’obtenció de resultats robustos, precisos i reproduïbles en terminis raonables”.

Hipoxia doradas adaptación ejercicio IATS

Material de descàrrega
Imatge (jpeg)
Nota de premsa (pdf)

Share This