El treball, liderat per una científica de l’Institut de Neurociències d’Alacant (CSIC-UMH), indica que l’actitud dels subordinats és clau per a incentivar aquesta conducta

Una investigació dirigida per una científica de l’Institut de Neurociències d’Alacant (IN), centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Miguel Hernández (UMH), ha conclòs que els bons líders estan més disposats a ajudar. El treball, dut a terme en rates i publicat en l’últim número de la revista Current Biology, indica que la jerarquia social és un modulador clau de les conductes prosocials, comportaments que beneficien als altres, mentre que el gènere o el grau de familiaritat són factors que no afecten.

Els comportaments prosocials no són exclusius dels humans, sinó que es conserven en diferents espècies, incloses les rates, donada la seua importància per a la supervivència. Aquests comportaments altruistes afavoreixen el desenvolupament d’interaccions socials positives com la cooperació, que sustenten el benestar individual i grupal.

Hi ha diversos factors que modulen els comportaments prosocials, entre ells, la familiaritat i l’estatus social. En relació amb aquest últim, l’adaptació flexible de la presa de decisions en funció de la jerarquia social pot ser una estratègia de supervivència crucial. No obstant això, se sap poc sobre els correlats conductuals que promouen les eleccions en benefici d’altres membres de la comunitat.

“És especialment cridaner que les conductes altruistes per part dels individus que ocupen els llocs més alts en la jerarquia social o dominants estan impulsades pels seus subordinats, amb el seu acostament als líders i l’augment de vocalitzacions positives o afiliatives quan preveien que aquests anaven a comportar-se de manera egoista”, destaca la coordinadora de l’estudi, la investigadora Cristina Márquez Vega.

Aquest comportament de comunicació multimodal per part dels animals submisos indica les seues necessitats, atrau l’atenció dels líders i fomenta les conductes prosocials per part de les rates dominants de forma més ràpida. A més, els científics han observat que el llenguatge corporal és un feedback fonamental que permet als líders conéixer l’efecte de les seues accions sobre els seus subordinats.

Presa de decisions socials

El treball proporciona una millor comprensió de la dinàmica de comportament que influeix en la selecció d’accions per part dels líders després de la percepció de senyals socialment rellevants i per a la presa de decisions socials. “Amb aquest treball hem avaluat com les rates de laboratori adapten la seua decisió d’ajudar o no ajudar en funció del context social per a identificar com els animals incorporen les accions dels altres en la presa de decisions socials”, explica Márquez.

Per a abordar aquesta qüestió, els investigadors han utilitzat una tasca de dues opcions en la qual les rates poden proporcionar recompenses a un congènere en absència de benefici propi o comportar-se de manera egoista, i han avaluat quines condicions promouen la prosocialitat manipulant el context social dels animals.

En treballs previs, l’equip de Márquez havia demostrat que les rates mascle es comporten de manera prosocial, proporcionant menjar a un congènere conegut en absència de benefici propi, i que la conducta de cerca de menjar mostrat per part dels quals rebran l’ajuda és necessària perquè sorgisca la prosocialitat. Ara, els investigadors han utilitzat la mateixa tasca per a esbrinar quins són els factors que promouen o dificulten la prosocialitat mitjançant la modulació de la familiaritat, el gènere i l’estatus social dels animals que interactuen.

Partien de la hipòtesi que les interaccions socials prèvies a l’elecció podrien ser crucials per a augmentar la rellevància social dels intents dels individus receptors per aconseguir el menjar i, per tant, aqueixa conducta podria impulsar als líders a entendre que les seues eleccions tenen un impacte en els altres.

Amb aquest objectiu “primer identifiquem les condicions socials en les quals es poden detectar diferències en la prosocialitat i després realitzem una anàlisi refinada de les interaccions socials observades”, assenyala Michael Gachomba, primer signant del treball. “Volíem entendre per què hi ha individus que ajuden més a uns altres, o que no ajuden. Era una pregunta important que encara no tenia resposta”, assenyala Joan Esteve-Agraz, un altre dels autors del treball.

Així han demostrat que, tal com s’ha observat en primats no humans, les rates mascle dominants són més prosocials, amb una aparició més ràpida de les accions prosocials. “Més enllà de la descripció d’aquest efecte, desentranyem els correlats conductuals que el provoquen basant-nos en l’anàlisi de les interaccions socials”, aclareix Márquez.

“Curiosament, hem vist que els majors nivells de prosocialitat dels dominants o líders són conseqüència que els seus companys submisos són millors comunicant les seues necessitats i, per tant, són capaces de modificar el seu comportament. Aquest interessant efecte posa de manifest la importància de tindre en compte la bidireccionalitat de les interaccions socials en la presa de decisions”, afig la investigadora de l’IN.

Subjectes dominants no són més agressius

Gachomba precisa: “Normalment pensem en els subjectes dominants com més agressius, però en aquest estudi descrivim que no és així, sinó que també presten més atenció a les necessitats dels altres”. A més, amb la identificació de les dinàmiques conductuals implicades durant el procés d’ajuda, l’estudi permetrà avançar en la investigació de com el cervell i els seus circuits interpreten les accions dels altres en la presa de decisions socials, un procés complex i que resulta afectat en diferents trastorns socials, com per exemple els trastorns de l’espectre autista o trastorns de personalitat antisocial.

Aquest treball ha estat finançat per la fundació estatunidenca Brain & Behavior Research Foundation (NARSAD Young Investigator Grant 26478), la Fundació “la Caixa” (ANEU 100010434), la Fundació Bial (250/16), la Fundació Carolina i l’Agència Estatal d’Investigació (RTI2018-097843-B-100).

 

Referència:

Michael Joe Munyua Gachomba, Joan Esteve-Agraz, Kevin Caref, Aroa Sanz Maroto, Helena Bortolozzo-Gleich, Diego Andrés Laplagne, Cristina Márquez. Multimodal cues displayed by submissive rats promote prosocial choices by dominants. Current Biology. DOI: 10.1101/2022.01.12.475866.

Hipoxia doradas adaptación ejercicio IATS

Cristina Márquez Vega, al costat d’altres membres del seu equip a l’Institut de Neurociències (IN, CSIC-UMH).

Share This
Ministerio de Ciencia y TecnologíaCSICDelegación C.Val.Casa de la Ciència