L’estudi, liderat per Jordi Mayneris-Perxachs i José Manuel Fernández-Real, cap del grup de Nutrició, Eumetabolisme i Salut de l’IDIBGI, troba una major presència d’aquests virus en les persones que ingereixen productes lactis en la seua dieta habitual

Una recent investigació associa la presència de virus Caudovirales a la microbiota intestinal a una millora de les funcions cognitives i de la memòria en humans, ratolins i mosques. Els resultats, publicats en un article de la revista Cell Host & Microbe, demostren que els bacteriòfags presents en la microbiota intestinal influeixen en la relació entre el microbioma i el cervell.

El treball ha estat liderat per Jordi Mayneris-Perxachs i José Manuel Fernández-Real, investigadors del grup de Nutrició, Eumetabolisme i Salut de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Josep Trueta (IDIBGI) i CIBEROBN. Així mateix, també ha col·laborat en l’estudi El treball s’ha realitzat en col·laboració amb el grup d’investigació en Neurofarmacologia coordinat per Rafael Maldonado, científic de la Universitat Pompeu Fabra i adscrit a l’Institut Hospital de la Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM); el grup de Microbioma Humà d’Andrés Moya i Vicente Pérez-Brocal, de la Fundació FISABIO, l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio), centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat de València, i el CIBERESP; i la Universitat d’Alacant (UA).

Els bacteriòfags, un tipus de virus que es replica dins dels bacteris, representen un dels majors buits en el coneixement del microbioma humà. Aquesta investigació s’ha centrat en l’estudi de dos tipus de bacteriòfags prevalents en la nostra microbiota intestinal: els Caudovirales i els Microviridae.

En una mostra de 114 persones, que després s’ha ampliat a 942 subjectes (participants del projecte de l’Imagenoma de l’Envelliment de l’IDIBGI), els investigadors han trobat que “els individus amb més Caudovirales tenien un millor rendiment dels processos executius i la memòria verbal, i, en canvi, la presència de majors nivells de Microviridae es relacionaven amb una major deterioració de les capacitats executives del cervell”, afirma José Manuel Fernández-Real, cap del grup de Nutrició, Eumetabolism i Salut de l’IDIBGI i CIBEROBN, que també és cap de Secció d’Endocrinologia de l’Hospital Dr. Josep Trueta de Girona i director del Departament de Ciències Mèdiques de la Universitat de Girona.

Els lactis, una possible via per a adquirir els Caudovirales

Per a saber com les persones poden accedir a aquests virus, els investigadors van realitzar enquestes alimentàries als participants per a conéixer la seua dieta. Curiosament, els individus que tenien més Caudovirales en la microbiota intestinal consumien més productes lactis de manera habitual. Una troballa secundada per la literatura científica en aquest àmbit: algunes investigacions prèvies assenyalaven que les persones que prenien més làcties tenien millors funcions cognitives.

Amb l’objectiu de reforçar encara més el resultat, es va fer un experiment amb ratolins, mitjançant la microbiota present en les diferents mostres de la femta humana, trasplantant-les a l’intestí dels rosegadors. “Els ratolins que van rebre una microbiota rica en Caudovirales van presentar un millor rendiment cognitiu que els altres ratolins, amb millores importants a nivell de la memòria espacial i de la memòria emocional”, afirma Rafael Maldonado.

Un segon experiment de confirmació es va realitzar utilitzant mosques (Drosophila melanogaster) com a model animal, també conegudes com les mosques de la fruita. Primer, un grup de mosques va ser alimentat amb sèrum làctic, i va demostrar tindre més memòria que l’altre grup de Drosophila que va ingerir el sèrum làctic esterilitzat, i per tant, sense virus. L’experiment es va repetir, però en aquest cas es va suplementar l’alimentació de les mosques amb els bacteriòfags aïllats. Els resultats es van replicar de nou. Observant un grup de gens en el cervell de la mosca, els autors van trobar que la presència dels Caudovirales regulava a l’alça els gens associats amb la memòria.

Els resultats d’aquest estudi reforcen la consideració dels virus bacteriòfags com a actors influents en la relació entre el microbioma humà i el cervell. A més, el treball obri la porta a noves línies d’investigació com, per exemple, l’estudi de possibles suplements en la dieta amb aquest virus de forma aïllada per a millorar les capacitats cognitives de les persones.

 

Referència:

Jordi Mayneris-Perxachs, Anna Castells-Nobau, María Arnoriaga-Rodríguez, Josep Garre-Olmo, Josep Puig, Rafael Ramos, Francisco Martínez-Hernández, Aurelijus Burokas, Clàudia Coll, José Maria Moreno-Navarrete, Cristina Zapata-Tona, Salvador Pedraza, Vicente Pérez-Brocal, Lluís Ramió-Torrentà, Wifredo Ricart, Andrés Moya, Manuel Martínez-García, Rafael Maldonado, José-Manuel Fernández-Real. Caudovirales bacteriophages are associated with improved executive function and memory in flies, mice, and humans. Cell Host & Microbe. 2022. https://doi.org/10.1016/j.chom.2022.01.013.

Hipoxia doradas adaptación ejercicio IATS

Foto del personal investigador del Grup Nutrició, Eumetabolisme i Salut.

Share This
Ministerio de Ciencia y TecnologíaCSICDelegación C.Val.Casa de la CiènciaPresidencia Europea