L’equip, format per personal investigador de la UPV, CSIC, IVIA i la Universitat de Durham (el Regne Unit) ha treballat amb dues varietats alternants de mandarina: la Nadorcott i la Moncada. Amb la seua troballa, han posat a punt un tipus de poda mecànica que ha aconseguit augmentar la collita un 25% en cinc anys
Un equip d’investigadors de l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (IBMCP), centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Politècnica de València (UPV), en col·laboració amb investigadors de la UPV, l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA) i la Universitat de Durham (Regne Unit), ha desenvolupat un nou mètode de poda mecànica que permet reduir l’alternança de collites i, d’aquesta manera, s’aconsegueix augmentar la productivitat de les parcel·les.
El fenomen de l’alternança de collites afecta a un gran nombre de les varietats de cítrics més cotitzades. A nivell mundial, provoca unes pèrdues anuals que s’estimen de l’ordre dels 20.000 milions d’euros. Els científics han descobert la manera en què un arbre, al cap d’un any sense florir per efecte d’una elevada collita, pot generar noves gemmes sense aqueix impediment i pot tornar a florir. En el seu estudi, han treballat amb dues varietats de mandarina, la Nadorcott i la Moncada, ambdues molt alternants, i, en un període de cinc anys, han aconseguit augmentar la collita un 25%. La seua proposta és “relativament senzilla”: podar quan comence la floració i eliminar així flors en lloc de fruits.
Aquesta proposta és fruit de quinze anys de treball, els resultats del qual han sigut publicats al llarg d’aquest temps en diferents revistes internacionals. El més recent va ser el mes d’agost passat en la revista New Phytologist, una de les més importants internacionalment en el camp de la Fisiologia Vegetal.
Segons explica Miguel Ángel Blázquez, investigador del CSIC a l’IBMCP, “aquest article és el segon d’una col·laboració entre grups amb experiència complementària, i és conseqüència d’abordar un mateix problema simultàniament des d’un punt de vista agronòmico-fisiològic i amb una aproximació genètica-molecular. En el nostre laboratori no hauríem reparat mai en la rellevància del comportament dels arbres fruiters, tan diferent del de les plantes model normalment emprades en les nostres investigacions. D’altra banda, la nostra aportació ha permés aconseguir una explicació més profunda sobre el fenomen de l’alternança en fruiteres. Res d’això hauria sigut possible sense el diàleg entre dos mons que tendeixen a existir en paral·lel”.
La contribució del grup del CSIC en l’estudi va consistir en l’anàlisi de les marques epigenètiques associades al gen CcMADS19, el repressor de la floració. Així com la presència del fruit provoca l’establiment de marques inductores de l’expressió de CcMADS19 en les fulles pròximes, les gemmes axil·lars resulten refractàries a la deposició d’aquestes marques. Per aquesta raó, el gen CcMADS19 continua reprimit en aquest teixit i en totes les noves fulles derivades d’aquestes gemmes en la brotada de primavera.
Per què no floreix, com es recupera i poda
“En les varietats alternants, al cap d’un any de molta producció, un arbre redueix notablement la floració i, amb això, la collita següent, fins i tot en algunes d’elles, pot arribar quasi a zero. Aquesta falta de collita permet que a l’any següent l’arbre torne a florir i a produir, i així successivament, donant collita només un de cada dos anys. Això és el que coneixem com a alternança de collites. Actualment, aquest fenomen no es pot superar, ja que està controlat genèticament, però sí que és possible atenuar-lo. Per a això és necessari tindre un coneixement profund del procés de la floració i de la influència del fruit en aquest”, apunta Manuel Agustí, catedràtic de la UPV i membre de l’Institut Agroforestal Mediterrani d’aquesta universitat.
Fa un parell d’anys, l’equip de la UPV, CSIC, IVIA i la Universitat de Durham va descobrir per què l’arbre no floreix quan hi ha fruits. En el seu estudi, va determinar el mecanisme epigenètic pel qual el fruit inhibeix la floració en els cítrics, van trobar el gen responsable d’aquesta repressió en les fulles -és el CcMADS19- i com es regula. Ara, han demostrat com l’arbre a l’any següent recupera la seua capacitat de florir: quan la gemma brolla, el nou brot desactiva el gen inhibidor i reinicialitza o reinicia la capacitat de florir.
La poda pot atenuar els efectes de l’alternança de collites
“Per això, la brotada vegetativa és tan important, perquè totes les gemmes que es formen en el nou brot ja no estan afectades pel fruit i recuperen la seua capacitat de florir. La manera en què això ocorre és el que hem demostrat en el nostre article publicat recentment. La importància d’aquest descobriment radica en el fet que si som capaços de provocar la brotada abans del període d’inducció floral, les fulles noves podran rebre el senyal inductor i les seues gemmes (també noves) ja no tindran l’impediment per a florir. I és ací on proposem un mètode de poda mecànica, ajustant l’altura i profunditat del tall, amb l’objectiu que es queden flors de l’any i, al mateix temps, provocar nous brots que sí que acabaran produint fruit. En resum, aquesta tècnica el que fa és avançar la brotada a l’estiu, en lloc de la primavera de l’any següent, acurtant així els terminis i atenuant, per tant, l’alternança”, afig Carlos Mesejo, professor titular i membre també de l’Institut Agroforestal Mediterrani de la UPV.
140 milions de tones de cítrics en el món
Actualment, a tot el món es produeixen uns 140 milions de tones de cítrics, huit d’ells a Espanya. Moltes de les varietats comercialitzades més benvolgudes es veuen afectades per l’alternança, d’ací la importància d’aquests treballs, dos de ciència bàsica i un altre de ciència aplicada, que obrin el camí per a reduir aquest fenomen i incrementar així el rendiment del sector citrícola.
“La seua eficàcia en altres varietats diferents a les del nostre estudi, amb diferents hàbits de quallat, de vigor, etc., ha de ser avaluada, ja que no era l’objecte del nostre treball, que només perseguia fonamentar el procés i obrir una via per a acabar amb un dels grans problemes de la citricultura”.
Les proves es van dur a terme en parcel·les experimentals de l’IVIA i en camps particulars d’agricultors de la Comunitat Valenciana i Andalusia.
Referència
Mesejo, C., Marzal, A., Martínez-Fuentes, A., Reig, C., de Lucas, M., Iglesias, D.J., Primo-Millo, E., Blázquez, M.A. and Agustí, M. (2021), Reversion of fruit-dependent inhibition of flowering in Citrus requires sprouting of buds with epigenetically silenced CcMADS19. New Phytol. https://doi.org/10.1111/nph.17681
Material de descàrrega
Imatge (jpeg)
Nota de premsa (pdf)