El CSIC celebra 70 anys al capdavant de la investigació marina a Espanya

El CSIC celebra l’aniversari de l’Institut d’Investigacions Pesqueres (IPP), del qual varen eixir els actuals sis instituts d’investigació marina del Consell Superior d’Investigacions Científiques

 L’IIP comptava des dels seus inicis, en els anys cinquanta, amb laboratoris funcionant a Blanes, Castelló, Vinaròs i Vigo, a partir dels quals van sorgir nous centres, entre ells l’Institut d’Aqüicultura Torre de la Sal (IATS)

S’ha celebrat hui, 1 d’octubre, l’acte de celebració del 70 aniversari de l’Institut d’Investigacions Pesqueres (IIP) del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), un organisme que va ser creat l’any 1951 amb l’objectiu d’aprofundir, tal com el seu propi nom indica, en el coneixement de l’activitat pesquera.

A partir d’aquesta vocació inicial, centrada en l’estudi de les pesqueres, l’IIP va actuar com un agent clau i un germen per a la configuració del panorama ibèric actual d’investigació i innovació centrada en l’oceà, l’aqüicultura, el clima i l’aprofitament sostenible i saludable dels recursos de la mar.

L’Institut va servir com a centre de treball, trobada i formació per a pioneres i pioners de les ciències de la mar, la influència i la visió de la qual van permetre ampliar i diversificar el focus dels estudis de l’IIP-CSIC. Persones com el professor Ramón Margalef, mestre de mestres i de tota una generació d’ecòloges, va introduir els estudis sobre el plàncton i la seua dinàmica. Aquests van acabar adquirint una especial rellevància en l’Institut, que s’aniria introduint així en camps com l’oceanografia o la geologia marina.

Encara que la seu central de l’IIP-CSIC es trobava a Barcelona, l’Institut comptava des dels seus inicis amb laboratoris funcionant a Blanes, Castelló, Vinaròs i Vigo. Una poc més tard, en 1955, es va crear un cinqué laboratori a Cadis. Tots ells van adquirir en 1979 independència i autonomia pròpies, creant-se una sèrie d’Instituts que, units per aquest passat comú, continuarien marcant la història de la investigació marina i aqüícola en la península.

D’aquesta manera es van crear l’Institut d’Investigacions Pesqueres de Barcelona, que en 1986 va passar a dir-se Institut de Ciències de la Mar (ICM-CSIC); l’Institut d’Investigacions Pesqueres de Vigo, des de 1986 conegut com a Institut de Investigacións Mariñas (IIM-CSIC); l’Institut d’Investigacions Pesqueres de Torre de la Sal, situat a Castelló, que passaria a ser l’Institut d’Aqüicultura Torre de la Sal (IATS-CSIC); i l’Institut d’Investigacions Pesqueres de Cadis, actualment l’Institut de Ciències Marines d’Andalusia (ICMAN-CSIC).

L’any 1985, li va tocar el torn al laboratori de Blanes, que es convertiria en el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC). Finalment, l’any 2000 seria la Unitat de Gestió de Vaixells Oceanogràfics de l’IIP-CSIC la que es convertiria en un centre de suport tecnològic i logístic per a tota la comunitat oceanogràfica espanyola, l’actual Unitat de Tecnologia Marina (UTM-CSIC).

Set dècades al capdavant de la investigació marina a Espanya

Entre les fites dels centres que es van escindir de l’IIP-CSIC destaquen la instal·lació, en 1988, de la primera estació antàrtica espanyola, la Base Antàrtica Espanyola Joan Carles I, o la gestió, durant tots aquests anys, de les grans infraestructures oceanogràfiques espanyoles, els vaixells oceanogràfics Hespérides (1991) i Sarment de Gamboa (2008), per part de la UTM-CSIC.

D’altra banda, destaquen la incorporació de l’IATS-CSIC i l’IIM-CSIC al selecte grup d’infraestructures d’excel·lència en investigació en aqüicultura de la UE (AQUAEXCEL), l’augment de la multidisciplinarietat en aquest últim centre, amb l’obertura de projectes sobre seguretat alimentària, circularitat o bioprocesos industrials, entre altres, i, per part de l’ICMAN-CSIC, l’obertura de la primera planta pilot de cultius marins enfocada en la seua explotació per part d’una empresa (CUPIMAR).

Acte de celebració del 70 aniversari

Aquest aniversari coincideix amb l’inici de la Dècada de les Ciències Oceàniques per al Desenvolupament Sostenible (2021-2030) proclamada per la UNESCO, i dóna compte de la importància primordial de la ciència marina per al desenvolupament sostenible de la nostra societat. Una labor investigadora, d’innovació i comunicació que hui es presenta més urgent que mai i que es continuarà realitzant, durant moltes dècades més, gràcies a l’obstinació de les hereues i hereus de l’IIP-CSIC.

L’acte de celebració del 70 aniversari de l’IIP-CSIC ha tingut lloc hui 1 d’octubre en la seu de l’ICM-CSIC i de la UTM-CSIC, a Barcelona, que constitueix el principal nucli de coneixement científic tècnic marí i polar, no sols d’Espanya, sinó també de tot el Mediterrani. A més de l’ICM-CSIC i la UTM-CSIC, van assistir a l’esdeveniment representants dels altres organismes que van sorgir a partir de l’IIP-CSIC en 1979, és a dir, l’IIM-CSIC, l’ICMAN-CSIC, l’IATS-CSIC i el CEAB-CSIC.

L’esdeveniment va començar amb els discursos de l’actual director de l’ICM-CSIC, Josep Lluís Pelegrí, i el professor Ángel Guerra de l’IIM-CSIC de Vigo, coautor de l’antologia “El Instituto de Investigaciones Pesqueras: tres décadas de historia de la investigación marina española”. A continuació es van celebrar tres taules redones sobre el passat, present i futur de les pesqueres, els recursos marins i l’aqüicultura, l’obtenció i l’ús de dades, i la comunicació i la cultura oceànica, en les quals va participar el personal de tots els centres convidats a aquest acte de celebració.

L’Institut d’Aqüicultura Torre de la Sal en l’aniversari

Per a la directora de l’Institut d’Aqüicultura Torre de la Sal (IATS), Ariadna Sitjà-Bobadilla, “aquest acte ens remunta a l’època en què l’IATS es dedicava a les pesqueres, que es va iniciar en 1949 en la seu del Grau de Castelló”. D’aquella etapa fundacional destaca el pla experimental de pesca d’arrossegament de Castelló (1960-1966) i la consecució de la cria integral del llagostí (1968). “L’IATS és hui un centre de referència d’investigació en aqüicultura del Mediterrani, que ha sabut adaptar-se a les noves eines i tecnologies, amb una àmplia xarxa de col·laboracions internacionals i gran capacitat per a captar fons europeus”, destaca Sitjà. “A més, l’IATS és l’únic centre del CSIC a la província de Castelló”, remarca.

Galeria d’imatges històriques de l’IIP:

https://saco.csic.es/index.php/s/A5odCeWLEGQAzzJ