Segons un estudi desenvolupat per un equip d’INGENIO (CSIC-UPV) i TECNALIA, la cultura maker és fonamental per a revitalitzar els ensenyaments STEM i promoure l’esperit empresarial i la innovació entre l’alumnat.
La cultura maker és fonamental per al futur de l’educació superior a Espanya, tant per a revitalitzar els ensenyaments en Ciències, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques (STEM), com per a promoure l’esperit empresarial i la innovació entre l’alumnat i, en últim terme, per a contribuir a una transformació d’un model de societat i d’universitat més col·laboratiu. Així ho posa de manifest un recent estudi realitzat per l’Institut de Gestió de la Innovació i del Coneixement, centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Politècnica de València (UPV), juntament amb el centre d’investigació aplicada TECNALIA. Les seues conclusions han estat publicades a l’International Journal of Technology and Design Education.
“L’estudi constata com la cultura maker pot impulsar una visió integradora de l’educació STEM, així com d’altres disciplines de les ciències socials i les humanitats. A més, posa l’accent també en com l’educació pot beneficiar-se de l’adopció d’un ecosistema d’aprenentatge obert i col·laboratiu (OCLE), tret fonamental dels makers”, destaca Alejandra Boni, investigadora d’INGENIO i una de les autores de l’estudi.
Al seu treball, l’equip d’INGENIO (CSIC-UPV) i TECNALIA apunta al fet que és necessari un canvi de mentalitat dels docents, però també un canvi d’incentius i d’estratègies de les institucions: “Les universitats han de donar-li més valor al coneixement obert, col·laboratiu i apostar des del primer minut per un currículum que estiga basat a respondre a desafiaments, problemàtiques diverses i que l’alumnat tracte de resoldre’ls amb l’ajuda de diferents actors, no necessàriament acadèmics. En definitiva, apostant pel STEM d’una manera més integral”, afig Alejandra Boni.
La investigadora d’INGENIO assegura que aquest és un “canvi profund, de molt de calat, però molt necessari, ja que la societat fa temps que està demandant un altre tipus d’universitat. La filosofia maker aposta per aqueix coneixement obert, accessible, col·laboratiu i de cocreació, i la universitat ha d’assumir aquests valors; ha de promoure l’aprenentatge actiu fora del context universitari, en entorns participatius i col·laboratius”, afig Alejandra Boni.
En aquest sentit, el treball constata també com els docents que formaven part dels grups makers resulten fonamentals per a promoure l’adopció d’aqueix aprenentatge actiu en les institucions d’educació superior, si bé incideix en la necessitat d’un major suport, amb l’inherent canvi del treball de l’equip INGENIO-TECNALIA es va centrar en un cas pràctic, en el qual es va establir un ecosistema d’aprenentatge obert i col·laboratiu (OCLE) amb la participació de diferents educadors, estudiants i altres agents externs a la universitat.
Referència
Tabarés, R., Boni, A. Maker culture and its potential for STEM education. Int J Technol Dones Educ (2022). https://doi.org/10.1007/s10798-021-09725-y
