La científica de l’Institut de Física Corpuscular (IFIC, CSIC-UV) és elegida presidenta del Consell d’ATLAS, un del experiments on es va descobrir el bosó de Higgs fa una dècada
María José Costa Mezquita, investigadora científica del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) a l’Institut de Física Corpuscular (IFIC), centre mixt del CSIC i la Universitat de València, acaba de ser elegida presidenta del Consell de la Col·laboració de l’experiment ATLAS, un dels dos grans detectors del Gran Col·lisionador de Hadrons (LHC), el major accelerador de partícules del món. La científica valenciana serà responsable del govern d’aquest experiment, on es va descobrir el bosó de Higgs fa ara una dècada. El seu mandat comença en 2023 com a presidenta adjunta per a passar a liderar el Consell durant dos anys, a 2024 i 2025.
El Consell de Col·laboració d’ATLAS s’encarrega de prendre totes les decisions científiques i tècniques, així com de garantir una col·laboració eficaç i harmoniosa entre els seus membres. És l’òrgan de govern d’una col·laboració que aglutina a més de 5.500 científics, enginyers i tècnics de 181 institucions de 42 països. A Espanya, a més de l’IFIC participen l’Institut de Microelectrònica (IMB-CNM-CSIC), l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE), ambdós de Barcelona, i la Universitat Autònoma de Madrid (UAM).
El Consell decideix sobre l’estratègia d’operació de l’experiment, el programa de física a seguir, els canvis o millores al detector (un complex dispositiu de 46 metres de llarg i 7.000 tones, similar al pes de la torre Eiffel), les finances o la política personal. La presidenta del Consell junt amb el portaveu (spokesperson), que lidera l’execució de les activitats de l’experiment, són els màxims representants d’ATLAS. Actualment el seu portaveu és Andreas Hoecker (CERN), amb qui la científica del CSIC col·laborarà estretament els pròxims anys.
El procés de nomenament del president funciona així: els membres de la col·laboració poden proposar una persona, un comitè de selecció rep les nominacions i fa una selecció d’una llista curta de candidats; el Consell de Col·laboració (181 persones, una per cada institució científica en ATLAS), elegeix a un dels candidats després d’una votació. El resultat de la votació a la que va ser elegida María José Costa es va fer oficial el 19 d’octubre.
“És un gran honor haver estat elegida com la pròxima presidenta del Consell de la Col·laboració ATLAS durant el període emocionant i desafiador que tenim per davant”, declara María José Costa Mezquita. “L’operació exitosa del nostre experiment al llarg del Run 3 del LHC, l’explotació màxima de les dades preses i el treball requerit per a complir amb l’envejós programa d’actualització dels detectors per al LHC d’Alta Lluminositat, són tremends desafiament a abordar”, apunta la investigadora del CSIC.
“Tots ells han de dur-se a terme en un nou escenari en el qual tragèdies mundials com la pandèmia del covid-19, el conflicte d’Ucraïna o la crisi energètica han afectat la nostra manera de viure i les nostres prioritats en la vida. Ara és important mantindre la col·laboració unida i motivada, mantenint i fins i tot millorant el seu atractiu per als joves científics, enginyers i tècnics, però també per als nostres col·legues més experimentats. Una col·laboració respectuosa i diversa en la qual tots els membres se senten involucrats en el procés de presa de decisions i degudament reconeguts per la seua contribució ha de continuar sent la nostra guia”.
Trajectòria científica
María José Costa Mezquita (València, 1974) és investigadora científica del CSIC a l’Institut de Física Corpuscular, centre del que va ser vicedirectora durant 2015-2019. És coordinadora de la temàtica estratègica del CSIC Entendiendo los Componentes básicos del Universo, su estructura y evolución, i membre del Comitè Executiu del CPAN (Centre Nacional de Física de Partícules Astropartícules i Nuclear).
El seu camp d’investigació és la física de partícules experimental en col·lisionadors d’altes energies. En aquest terreny ha participat als dos grans acceleradors del CERN, el laboratori europeu de física de partícules amb seu a Ginebra (Suïssa): el Large Electron-Positron Collider (LEP) i el seu successor, el Largo Hadron Collider (LHC). Al LEP va realitzar la seua tesi doctoral al 2003, i es va unir a l’experiment ATLAS del LHC en 1997 per a contribuir al disseny i construcció d’un dels seus components, el detector de traces de silici, com part del grup de l’IFIC pioner en aquesta tecnologia a Espanya.
Durant la seua estada postdoctoral al CERN va jugar un paper important en la preparació de l’experiment ATLAS per a l’arrancada del LHC, coordinant la posada a punt del programari de reconstrucció de les col·lisions. Des de la seua incorporació a l’IFIC en 2008 se centra en l’explotació de les dades recollides per l’experiment. El seu major impacte ha sigut l’estudi del quark top, la partícula elemental més pesada que es coneix, actuant també com a coordinadora del grup de física del quark top d’ATLAS durant 2011-2013. En els últims quatre anys ha codirigit el projecte ATLAS de l’IFIC dedicat a l’operació i anàlisi de les dades de l’experiment, amb èmfasi en la física del bosó de Higgs i del quark top.
La seua elecció com a presidenta de la Col·laboració d’ATLAS suposa un mandat de quatre anys, que comencen al gener de 2023 com a presidenta adjunta per a passar a ser presidenta durant dos anys, en 2024 i 2025, i tornar de nou a la vicepresidència en 2026. Com a presidenta reemplaça en el càrrec a Lucia Di Ciaccio (Université de Savoie-LAPP). En el passat van ocupar el càrrec dos investigadors de l’IFAE: Martine Bosman i Matteo Cavalli-Sforza. Teresa Rodrigo, de l’Institut de Física de Cantàbria (IFCA, CSIC-UC), també va ser presidenta del Consell de CMS, l’altre gran experiment del LHC.
Més informació:
https://atlas.cern/
La investigadora del CSIC a l’Institut de Física Corpuscular, María José Costa Mezquita. Foto: IFIC (CSIC-UV).
Material de descàrrega
Imatge (jpeg)
Nota de premsa (pdf)