El foc avança la reproducció sexual dels pins, segons un estudi del CSIC

Un equip del Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE, CSIC-UV-GVA) comprova que en llocs amb incendis freqüents els pins comencen a reproduir-se a edats més primerenques

Els ecosistemes mediterranis conviuen amb el foc des de fa milions d’anys. Així, un dels seus habitants més comuns, el pi blanc (Pinus halepensis), ha desenvolupat estratègies per a sobreviure en aquest entorn propens als incendis. Un equip d’investigació del Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE), centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), la Universitat de València (UV) i la Generalitat Valenciana, ha comprovat en 13 localitzacions del mediterrani espanyol que, en llocs que es cremen amb més freqüència, els pins comencen a reproduir-se a edats més primerenques. Els resultats, publicats a la revista Oikos, suggereixen un procés de selecció dels individus més precoços pel foc, i tenen una aplicació directa en gestió i restauració forestal.

Els pins es reprodueixen sexualment mitjançant estructures reproductives conegudes com a cons. Existeixen cons masculins i femenins, que es produeixen en el mateix arbre en branques diferents. Els cons masculins són molt més xicotets que els femenins, i és on es formen els grans de pol·len que s’alliberen en la maduresa. La producció de cons femenins s’inicia a l’hivern, preparant els òvuls per a la pol·linització durant la primavera següent. Quan els òvuls són fecundats, es formen les llavors que queden protegides a l’interior del con. Aquests es desenvolupen durant dos anys, augmenten de grandària i s’endureixen, convertint-se en pinyes.

“El pi blanc és una espècie molt ben adaptada als incendis”, diu Carmen Guiote Mingorance, investigadora del CIDE que lidera l’estudi. “Encara que els individus moren després del foc deixen després de si una gran descendència. Això és possible gràcies a les anomenades pinyes seròtines, unes pinyes que el pi manté tancades fins que la calor del foc les obri i s’alliberen les seues llavors”, descriu.

Perquè aquesta estratègia siga beneficiosa és necessari que els individus aconseguisquen la maduresa sexual i comencen a produir pinyes abans que es produïsca el següent incendi. L’edat de primera reproducció del pi blanc sol rondar els 10-15 anys, però varia entre individus; els més precoços poden reproduir-se ja als 4 anys. Així, l’equip del CIDE liderat per l’investigador del CSIC Juli G. Pausas va voler comprovar si, en zones amb incendis molt freqüents, hi ha una selecció d’individus més precoços, ja que els que no han aconseguit la maduresa sexual no poden deixar descendència després de l’incendi.

Major èxit reproductiu dels individus precoços

“Per a validar la nostra hipòtesi determinem l’edat de primera reproducció i la quantitat de pinyes acumulades per cada pi en 13 localitzacions de l’est peninsular, la majoria situades a la Comunitat Valenciana, des de Benicàssim a Xeresa”, recorda Pausas. “En aquesta àrea, les zones a altituds més baixes es cremen més sovint que les situades a major altitud. Aquestes diferències en el règim d’incendis ens van permetre provar que les poblacions històricament sotmeses a incendis més recurrents inicien la seua reproducció abans que les que s’han cremat poc”, assegura.

“Els nostres resultats mostren que, en llocs que es cremen amb més freqüència, els pins comencen a reproduir-se a edats més primerenques, suggerint que s’està donant un procés de selecció d’individus precoços per foc. A més, el fet de ser més precoços en la reproducció suposa que acumulen més pinyes a una edat determinada. Això es tradueix en un major èxit reproductiu dels individus precoços, permetent a les poblacions persistir en llocs amb incendis freqüents”, resumeix Carmen Guiote, primera autora del treball publicat a la revista Oikos.

Canvi de paradigma en restauració després d’un incendi

Segons els investigadors del CIDE, aquests resultats tenen aplicació directa en gestió i restauració forestal. “Cada vegada tenim un clima més càlid, la qual cosa incrementa el risc de patir grans incendis”, sentencia Pausas. “En aquest context, si es requereix restaurar un bosc de pi blanc o d’una altra espècie no rebrotadora, és convenient utilitzar llavors de poblacions que siguen molt precoces en la reproducció. Això incrementa la probabilitat que les poblacions puguen regenerar-se després de futurs incendis”.

“Ara sabem que les poblacions que han patit més incendis són més precoços i, per tant, més apropiades per a obtindre llavors per a projectes de restauració. Això implica un canvi de paradigma en les pràctiques de restauració, ja que fins ara s’usaven llavors de situats amb bona qualitat forestal, sense tindre en compte la seua història d’incendis”, destaca Guiote. Així, conéixer la variabilitat de respostes que tenen les espècies enfront del foc ofereix capacitat d’actuar per a gestionar els paisatges i fer-los més resilients a l’increment dels incendis.

Referència:

Guiote, C. and Pausas, J.G. (2022), Fire favors sexual precocity in a Mediterranean pine. Oikos e09373. https://doi.org/10.1111/oik.09373 (accés obert)