Entre les seues primeres conclusions, constata que la bretxa en molts casos és atribuïda abans a la meritocràcia que a una discriminació per qüestions de gènere; i que existeix una menor percepció del problema com més gran és el nivell jeràrquic
El grup d’investigació Invisibles, format per investigadores del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), la Universitat Politècnica de València (UPV) i la Universitat de València (UV), està duent a terme un estudi per a monitorar la bretxa de gènere en els centres d’investigació de les tres províncies de la Comunitat Valenciana.
L’equip d’investigadores va començar aquest estudi a principis de 2022. Entre les seues primeres conclusions, constata que la bretxa en molts casos és atribuïda abans a la meritocràcia que a una discriminació per qüestions de gènere; i també que existeix una menor percepció del problema de la bretxa de gènere com més gran és el nivell jeràrquic de la persona entrevistada. “És a dir, que en els llocs de direcció no es percep tant que en la investigació valenciana hi haja una barrera per qüestions de gènere, no es veu que existisca un sostre de cristall”, afig Mónica García Melón, investigadora d’INGENIO (CSIC-UPV) i membre del grup Invisibles.
En aquesta primera fase, l’estudi constata també que el tindre fills/as perjudica més la carrera científica de la dona. I que encara es veuen moltes “traves o problemes” per a incloure la perspectiva de gènere en el contingut de la investigació.
“Aquestes són algunes de les primeres conclusions del treball realitzat fins al moment, un estudi amb el qual volem aprofundir en la situació actual dels centres d’investigació de Castelló, València i Alacant, per a identificar els motius dona la bretxa de gènere i fomentar les bones pràctiques als centres per a reduir-la”, apunta Carmen Corona Nebot, investigadora de la Universitat de València i membre del grup Invisibles.
Eina analítica
Per a dur a terme aquest estudi, les investigadores de la UPV, UV i CSIC treballen en una eina analítica que constarà de diferents indicadors sobre representació, visibilitat, cultura organitzativa i condicions laborals de cadascun dels centres d’investigació.
“Monitorarem als instituts amb aquests indicadors i amb un qüestionari, entrevistes en profunditat i un debat posterior als resultats obtinguts en cada centre. A partir de tot això, elaborarem una guia de bones pràctiques la fi última de les quals no serà un altre que el contribuir a reduir la bretxa de gènere que, sens dubte, existeix. Perquè, hui dia, la investigació científica continua sent patriarcal”, afig Sara Sánchez, investigadora d’Invisibles a la UPV, la tesi doctoral de la qual se centra en aquest camp.
L’estudi està en la seua primera fase. En aquest moment, l’equip del CSIC, la Universitat Politècnica de València i la Universitat de València treballa en la definició del llistat d’indicadors específics per a monitorar amb detall la bretxa de gènere, així com les escales de mesura que es podrien tindre per a cadascun dels aspectes monitorats.
“El nostre següent objectiu serà desenvolupar una eina completa que permeta realitzar un (acte) diagnòstic. Igual que existeixen eines que diagnostiquen el nivell de responsabilitat ambiental de les institucions, la idea seria fer el mateix amb les bones pràctiques de gènere”, conclou Rocío Poveda, investigadora també del grup Invisibles.
Al costat de Mónica García Melón (UPV), Sara Sánchez López (UPV) i Rocío Poveda Bautista (UPV), en el grup Invisibles treballen també les investigadores del CSIC, Paula Otero Hermida i Adela García Aracil, així com Rosa Isusi Fagoaga, de la Universitat de València.
Més informació:
D’esquerra a dreta: Adela García, Rosa Isusi, Rocío Poveda, Sara Sánchez, Mónica García, investigadores del grup Invisibles.
Material de descàrrega
Imatge (jpeg)
Nota de premsa (pdf)