Aborden reptes científics i socials com la resistència dels bacteris als antibiòtics, els incendis, les sequeres, la generació d’energia, la producció alimentària i el tractament de plàstics
El Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) presenta aquest dimecres, 28 de juny, a la seua seu central a Madrid, els informes Ciencia para las Políticas Públicas (Science For Policy). Elaborats per equips de personal investigador del CSIC, diversos de centres del CSIC de la Comunitat Valenciana, aquests informes tenen l’objectiu de servir de pont entre els centres d’investigació i els decisors polítics per a contribuir a la definició de polítiques públiques basades en l’evidència científica. L’acte es pot seguir en directe en: Enllaç.
Els informes aborden els següents reptes científics i socials: la resistència dels bacteris als antibiòtics, els incendis forestals, les sequeres, la generació d’energia, la producció alimentària, la nutrició sostenible i saludable, i la gestió dels plàstics.
L’acte compta amb la presència de la presidenta del CSIC, Eloísa del Pino, que modera la taula redona Reflexiones entorno de Science4Policy. En aquesta taula participen Ana Elorza, de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT); l’economista José Moisés Martín; Leire Salazar, de Joint Research Centre (JRC), i la politòloga Cristina Monge. Ademés, Javier Madrigal (INIA-CSIC), Juan José Durán (IGME-CSIC), Juan Rodríguez (ICTP-CSIC), Victoria Moreno (CIAL-CSIC-UAM), Pilar García (IPLA-CSIC) i Antonio Chica (ITQ-CSIC-UPV) presenten els informes en els quals han participat en dues taules redones moderades per Rafael Serrano del Rosal (IESA-CSIC) i Mario Viciosa, responsable de ciència de Newtral.
“Molts dels governs de tot el món acudeixen a la comunitat científica a la recerca d’assessorament per a tractar de donar una resposta a temes que, com la pobresa o el canvi climàtic, són preocupacions socials, però també problemes que els investigadors estem intentant entendre”, assenyala la presidenta del CSIC. “Com a organització científica de caràcter multidisciplinari, el CSIC ha posat en marxa nombrosos programes per a afavorir l’aprofitament del coneixement creat en les institucions”, apunta del Pino.
Els informes
El CSIC té entre les seues funcions la d’informar, assistir i assessorar en matèria de ciència i tecnologia a entitats públiques i privades, segons recull l’article 5 del seu Estatut. L’informe Ciencia para las políticas, que serveix de marc a la col·lecció, aborda la institucionalització de l’assessorament científic i el paper de la societat en l’assessorament científic. Jordi Molas, director d’INGENIO (CSIC-UPV), és un dels coordinadors d’aquest informe, on també participa Adrián A. Diaz-Faes.
“Aquesta col·lecció, Ciencia para las Políticas Públicas, s’uneix a les iniciatives que en els últims anys s’han posat en marxa a la Unió Europea, per part del propi Parlament espanyol i el Ministeri de Ciència i Innovació perquè la relació entre ciència i política siga fructífera”, afirma la presidenta del CSIC.
Els incendis forestals constitueixen una de les principals pertorbacions en molts ecosistemes. De mitjana, a Espanya, es cremen cada any unes 100.000-120.000 hectàrees, encara que varia molt any a any. L’informe Incendios forestales es presenta com un document dirigit a les administracions i a la societat en general. En ell s’expliquen conceptes bàsics sobre els incendis forestals, s’enumeren els seus principals impactes en els ecosistemes i en la societat, i es desgranen algunes de les línies d’investigació de l’organisme més destacades per a la gestió sostenible de paisatges propensos a cremar. Un dels coordinadors d’aquest informe és Juli G. Pausas, del Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE, CSIC-UV-GVA).
La resistència als antibiòtics és una amenaça global urgent. Segons Nacions Unides, si no es controla podria arribar a causar deu milions de morts a l’any en 2050 i convertir-se en la primera causa de mort al món. En l’informe La resistencia de las bacterias a los antibióticos s’expliquen conceptes bàsics sobre la creixent resistència dels bacteris als antibiòtics. El document enumera els principals impactes en els ecosistemes i desgrana algunes de les línies d’investigació més destacades de la institució sobre el comportament dels bacteris multiresistents i els tractaments més innovadors. Pots veure ací algunes de les investigacions que realitza el CSIC en la Comunitat Valenciana per a abordar aquest problema de salut pública: Enllaç.
La sequera és un dels principals riscos naturals que afecten el planeta. Afecta tant als ecosistemes naturals com a les societats de països desenvolupats i en vies de desenvolupament, i interactua amb el procés de canvi climàtic. L’informe Sequías explica no sols conceptes bàsics sobre les sequeres, sinó que desgrana els seus impactes en l’agricultura, els ecosistemes i la societat, i presenta les línies d’investigació més destacades del CSIC per a gestionar el dèficit de disponibilitat de l’aigua.
La majoria de les activitats de la humanitat estan basades en l’ús de fonts convencionals d’energia (carbó, petroli, gas natural i fissió nuclear), la qual cosa ha permés un fort desenvolupament de l’economia mundial en l’últim segle. No obstant això, aquest model energètic presenta importants inconvenients que el fan insostenible hui dia. En l’informe ¿Cómo garantizar un sistema energético seguro, eficiente y limpio? s’analitzen els inconvenients, els reptes i les possibilitats del sistema energètic actual, i s’aprofundeix en les línies d’investigació desenvolupades des de la institució per a impulsar un nou paradigma que facilite la transició energètica cap a un model lliure d’emissions nocives. Entre els seus coordinadors estan José Manuel Serra i Antonio Chica, de l’Institut de Tecnologia Química (ITQ, CSIC-UPV).
Per la seua part, l’informe Producir alimentos sin agotar el planeta explica la crisis alimentaria actual amb els factors que l’han ocasionada i les seues conseqüències. Presenta l’impacte que la producció alimentària origina en el planeta, i viceversa: la influència d’un planeta canviant en el proveïment d’aliments. Finalment, apunta algunes de les línies d’innovació més destacades de l’organisme per a resoldre els reptes que es plantegen.
L’alimentació és una de les necessitats més bàsiques de qualsevol ésser humà. La funció dels aliments és subministrar els nutrients i l’energia necessaris a l’organisme per a poder desenvolupar adequadament les funcions fisiològiques i bioquímiques. Nutrición sostenible y saludable explica el repte d’instaurar de manera global una nutrició i consum d’aliments responsable, treballant per a reduir el risc de malnutrició, agreujat per les crisis ambientals i geopolítiques, i, per tant, la inflació i el desproveïment d’aliments que provoquen. Finalment, recull algunes de les línies d’innovació més destacades de la institució per a resoldre els reptes presents i futurs. Amparo Querol, de l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments (IATA-CSIC) és una de les coordinadores d’aquests dos informes.
La humanitat va començar a produir plàstics a mitjan segle XX, i des de llavors s’han produït 8.700 milions de tones de plàstic. El seu ús i gestió ha conduït al fet que al voltant de 20 milions de tones de plàstic s’alliberen cada any a llacs, rius i mars. L’informe Combatir la contaminación por plásticos analitza el problema mediambiental i de salut que suposa, el paper dels microplàstics i les estratègies per a reduir la contaminació. El document aborda la investigació que es realitza des del CSIC per a aportar solucions a aquest problema, des d’estratègies químiques per a una economia circular, a processos i aproximacions biotecnològiques o la contribució en la regulació i certificació de materials polimèrics més sostenibles.
Informes de Ciencia para las Políticas Públicas en els següents enllaços:
¿Cómo garantizar un sistema energético seguro, eficiente y limpio?
Nutrición sostenible y saludable.
