Descobreixen un mecanisme que redueix la interacció amb subjectes familiars per a fomentar la interacció amb nous individus

Una investigació de l’Institut de Neurociències (CSIC-UMH) descriu per primera vegada un circuit neuronal que vincula en ratolins la memòria social amb les preferències a l’hora d’interactuar amb els seus congèneres

Un estudi liderat per investigadors de l’Institut de Neurociències (IN), centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Miguel Hernández (UMH), ha descrit per primera vegada en ratolins un mecanisme que vincula la memòria social amb les preferències a l’hora d’interactuar amb altres congèneres. El treball, publicat en la revista Cell, ha descobert que un grup de neurones allibera una hormona que contribueix a suprimir les interaccions amb individus ja coneguts per a fomentar la preferència per altres nous.

Les preferències socials impulsen a un individu a prendre la decisió d’interactuar més amb un membre de la seua espècie sobre un altre en determinades circumstàncies. La motivació per interactuar amb nous individus és una qualitat fonamental per a viure en societat, així com per a interactuar de manera adequada. Fins a la publicació d’aquest estudi, una de les grans incògnites sobre aqueixa preferència per nous individus era si procedia de circuits neuronals que fomenten la motivació per la novetat, o si, per contra, existien circuits que suprimiren la interacció amb individus ja coneguts.

Amb l’objectiu d’ampliar el coneixement sobre els circuits neuronals que guien la preferència social i resoldre aquesta incògnita, el laboratori Cognició i interaccions socials, dirigit per l’investigador del CSIC a l’IN Félix Leroy, ha liderat un estudi que s’ha dut a terme en rosegadors. Aquest treball, en el qual han col·laborat investigadors de les universitats de Columbia i de Washington (EUA), descriu, per primera vegada, un mecanisme encarregat de suprimir les interaccions amb individus ja coneguts per a fomentar la preferència per la novetat.

Els investigadors han descobert un grup de neurones, situades en l’escorça prefrontal, que es caracteritza per produir l’hormona alliberadora de corticotropina (CRH) i emetre els seus axons a la regió del septe lateral. Aquesta regió és fonamental perquè regula el que es coneix com a comportaments motivats: la cerca d’aliment, seguretat, confort, i la socialització amb els seus congèneres.

A través d’una combinació de tècniques electrofisiològiques, quimiogenètiques, optogenètiques i de silenciament gènic, els investigadors van comprovar que, quan els ratolins detecten la familiaritat d’un individu, les neurones de l’escorça prefrontal s’activen a manera de resposta i alliberen CRH en les neurones de la regió del septe lateral. Això provoca que el septe lateral s’active i permeta que es reduïsca la interacció amb individus coneguts. Per tant, l’alliberament de l’hormona CRH contribueix a generar la preferència per la novetat social. Els resultats d’aquesta investigació estan protegits mitjançant una sol·licitud de patent.

“Al contrari del que succeeix en els rosegadors adults, les cries prefereixen relacionar-se i mantindre’s prop dels seus parents. Això és molt útil des del punt de vista evolutiu ja que garanteix la supervivència i correcte desenvolupament de les cries. No obstant això, aquesta preferència ha de canviar durant el període postnatal per a propiciar la preferència per la novetat social i adquirir així un comportament social adult. Els experiments que s’han dut a terme en aquest estudi demostren que la maduració de l’expressió de CRH en l’escorça prefrontal durant les dues primeres setmanes de vida és el que permet que es produïsca aquest canvi de conducta social durant el desenvolupament”, explica l’investigador de l’IN.

Possible tractament per als trastorns d’ansietat social

Fins a un 1% de la població pot patir el que es coneix com a trastorn de la personalitat per evitació, que clínicament es manifesta com una forma d’introversió extrema. De manera similar, un dels trastorns d’ansietat més freqüents en els xiquets és el trastorn d’ansietat per separació, una por inusualment forta a separar-se de les persones familiars, la qual cosa condiciona greument la seua vida diària.

En aquesta línia, els investigadors de l’IN plantegen que una deficiència de CRH en l’escorça prefrontal, o en el seu receptor a la regió del septe lateral, podrien provocar alteracions en les interaccions socials: “Sabem que determinades alteracions en el gen que codifica aquesta hormona han sigut prèviament relacionades amb una major incidència de trastorns del comportament”, explica Noelia Sofía de León Reyes, investigadora del CSIC a l’IN i primera autora de l’article.

“Les alteracions en la conducta social sovint s’associen amb l’aparició de molts trastorns psiquiàtrics i sabem que les regions implicades en el nostre estudi estan desregulades en diversos trastorns psiquiàtrics”, destaca Leroy. Ademés, l’investigador assenyala que els resultats d’aquest treball obrin noves vies d’investigació que podrien conduir al desenvolupament de nous medicaments dirigits al sistema CRH com a diana terapèutica per a tractar trastorns d’ansietat social i altres tipus de malalties psiquiàtriques que s’associen a interaccions anormals, com l’autisme o la depressió.

Aquest treball ha estat possible gràcies al finançament del Consell Europeu d’Investigació (ERC) en el marc del programa d’investigació i innovació Horitzó 2020 de la Unió Europea, la beca CIDEGENT de la Generalitat Valenciana i la Fundació Severo Ochoa. Es tracta d’una investigació que forma part del projecte MotivatedBehaviors (H202O-ERC-STG/0784, n°949652), l’objectiu de la qual és estudiar el paper del nucli del septe lateral en la regulació dels comportaments motivats per a revelar els canvis que es produeixen en trastorns associats amb deficiències de comportament social.

Referència:

De León Reyes, N.S., Sierra Díaz, P., Nogueira, R., Ruiz-Pino, A., Nomura, Y., De Solis, C.A., Schulkin, J., Asok, A. and Leroy, F. (2023). Corticotropin-releasing hormone signaling from prefrontal cortex to lateral septum suppresses interaction with familiar mice. Cell DOI: https://doi.org/10.1016/j.cell.2023.08.010