Un estudi de l’IATA i la UOC assenyala que les revistes científiques estan a favor de la ciència oberta però plantegen reticències

El treball ha partit d’una enquesta a 420 editors de revistes científiques indexades al directori Dulcinea, un projecte que té com a objectiu conéixer les polítiques editorials de les revistes espanyoles respecte a l’accés als seus arxius

Un treball dut a terme conjuntament per Remedios Melero, investigadora de l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments (IATA), centre del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), i Alexandre López Borrull, professor de la Universitat Oberta de Catalunya (OUC), determina que els editors de les revistes científiques espanyoles tenen una clara predisposició cap a la ciència oberta, però encara troben moltes barreres per a aplicar les pràctiques sobre les quals es fonamenta. L’estudi ha estat publicat en la revista Learned Publishing.

El treball científic, titulat Perceptions regarding open science appraised by editors of scholarly publications published in Spain, ha partit d’una enquesta als editors de les revistes científiques indexades al directori Dulcinea, un projecte que té com a objectiu conéixer les polítiques editorials de les revistes espanyoles respecte a l’accés als seus arxius, els drets d’explotació i les llicències de publicació. D’acord amb les respostes de 420 editors de revistes científiques espanyoles, el seu suport a la ciència oberta és evident, però no sempre es tradueix en accions concretes a causa de les preocupacions que planteja la implementació total dels seus mètodes.

Els resultats indiquen que el 92% de les capçaleres són revistes d’accés obert, un dels pilars de la ciència oberta perquè implica que qualsevol usuari amb accés a internet pot accedir a un article, llegir-lo, guardar-lo, emprar-lo i fer mineria de dades. En canvi, les altres pràctiques pròpies de la ciència oberta no tenen tanta adhesió per part dels editors. Només el 16% de les revistes disposen d’una política sobre la disponibilitat de les dades d’investigació subjacents i poques ofereixen directrius clares sobre com citar i posar a lliure disposició el conjunt de dades de les investigacions.

En una proporció similar, només el 15% de les revistes permeten l’enviament d’articles que prèviament s’han depositat en un repositori de preprints. Els preprints són articles científics que es pengen a un servidor sense que hagen sigut revisats per altres científics ni acceptats per una revista, una pràctica que es va accentuar durant la pandèmia per a accelerar l’arribada de les investigacions en medicina i salut pública. “Entre altres factors, esta reticència a permetre que els preprints estiguen disponibles es pot deure al fet que, per una qüestió de mètriques, els editors volen que els autors i lectors lligen i citen els continguts publicats en les seues revistes”, explica Remedios Melero, investigadora de l’IATA-CSIC.

La ciència oberta és un moviment que combina diferents pràctiques per a fer que el coneixement científic siga accessible a tothom i puga ser reutilitzable per altres investigadors, amb la finalitat d’augmentar l’intercanvi d’informació i les col·laboracions científiques en benefici del conjunt de la societat. Això implica obrir els processos de creació, avaluació i comunicació del coneixement científic més enllà de la comunitat científica tradicional i “els editors de les revistes especialitzades poden exercir una influència considerable mitjançant la implementació o no de directrius i polítiques editorials que afavorisquen este procés”, explica Alexandre López professor de la UOC.

L’escull de la revisió oberta

Amb tot, la principal barrera per a una completa implementació de la ciència oberta és el fet de fer transparent i sense anonimat el procés d’avaluació per experts, el que seria el Open Peer Review (OPR). La revisió dels articles científics per part altres experts és un procés inherent i imprescindible de la comunicació científica, però que este procés siga també obert genera recel entre els editors, que veuen més inconvenients que no avantatges. D’ací que únicament el 2% de les revistes posen en pràctica les revisions obertes per iguals.

Entre les barreres citades pels editors en relació a la revisió oberta per iguals hi ha la dificultat de trobar revisors, la rivalitat i la generació de conflictes entre companys, l’allargament del procés o que es genere cert biaix en relació en les revistes més prestigioses.

“Els editors científics tenen un gran coneixement del seu sector i volen avançar en la ciència oberta, però tenen encara aspectes que els preocupen i estan intentant fer proves a petita escala per a aprendre quin camí és el millor”, explica l’investigador de la UOC. L’anonimat, segons els resultats, encara seria la millor solució per a afavorir la disponibilitat de revisors i les bones revisions, que és el pilar principal de la comunicació científica mitjançant les revistes acadèmiques.

Un futur prometedor

“Les pràctiques de ciència oberta no condueixen a una pèrdua d’originalitat ni amenacen la integritat de l’obra, però encara queda camí per a aconseguir que l’obertura de tot el procés editorial siga completa, sobretot quant als processos d’avaluació i als preprints”, apunta Remedios Melero.

Tot i la detecció d’estes barreres, el futur de la ciència oberta a Espanya convida a l’optimisme. L’estratègia nacional de ciència oberta aprovada enguany pel Ministeri de Ciència i Innovació implica que esta pràctica hauria de continuar evolucionant a bon ritme, amb nous elements i debats damunt la taula gràcies al suport governamental.

Este projecte d’investigació amb participació de la UOC afavoreix els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), concretament el número 9, sobre indústria, innovació i infraestructures.

Referència:

Melero, R.; Boté-Vericad, J.; López-Borrull, A. Perceptions regarding open science appraised by editors of scholarly publications published in Spain. Learned Publishing 36 (178-193). 2023. https://doi.org/10.1002/leap.1511.