El lliurament de guardons es va celebrar en una solemne cerimònia a la Llotja dels Mercaders de València presidida per sa majestat el rei Felipe VI, entre altres autoritats
La professora d’investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) a l’Institut de Neurociències (IN), centre mixt del CSIC i la Universitat Miguel Hernández (UMH), Guillermina López-Bendito va rebre ahir dimarts el Premi Rei Jaume I (PRJI) en Investigació Mèdica 2023, de mans de sa majestat el rei Felipe VI en la solemne cerimònia de lliurament, que es va celebrar a l’edifici de la Llotja dels Mercaders de València. El jurat va decidir el juny passat atorgar-li aquest guardó pel seu estudi dels processos que subjauen a la formació de les connexions neuronals, on demostra que són fonamentals per a una funció cerebral normal.
Durant la cerimònia, el monarca va insistir en la necessitat de “fomentar les vocacions científiques i empresarials entre els adolescents”. En l’acte van participar el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, l’alcaldessa de València, María José Catalá, i el president de la Fundació Valenciana Premis Rei Jaume I, Vicente Boluda. En representació dels premiats d’aquesta edició, va intervindre Alfonso Jiménez Rodríguez-Vila, guardonat amb el PRJI a l’Emprenedor, que va destacar que tots els premiats comparteixen una forta vocació per motivar a joves i investigadors.
Els Premis Rei Jaume I estan dotats amb 100.000 euros i els guardonats adquireixen el compromís de revertir part de l’import en investigació i emprenedoria a Espanya. Es tracta d’un guardó que reconeix a persones la labor de les quals siga altament significativa i haja estat desenvolupada en la seua major part a Espanya. En aquesta línia, el jurat de la 35 edició, compost per 21 premis Nobel, entre altres experts, destacava que el treball de López-Bendito “ha aportat llum sobre les complexes interaccions entre els senyals sensorials que reben les neurones i les molècules que s’alliberen i el paper de l’activitat cerebral espontània per a formar mapes corticals”.
La científica dirigeix el Laboratori de Desenvolupament, Plasticitat i Reprogramació de Circuits Sensorials de l’Institut de Neurociències (IN, CSIC – UMH) i la seua investigació té com a aspiració, a llarg termini, reparar connexions neuronals defectuoses en pacients amb defectes sensorials com la ceguesa.
Trajectòria
Guillermina López-Bendito (1975), professora d’investigació del CSIC a l’Institut de Neurociències d’Alacant (CSIC-UMH), és llicenciada en Ciències Biològiques per la Universitat d’Alacant. Es va doctorar l’any 2000 a l’Institut de Neurociències. Després de quatre anys com a investigadora postdoctoral en la Universitat d’Oxford, va tornar a l’Institut de Neurociències amb un contracte Ramón y Cajal del CSIC en 2004.
En 2007 va formar el seu propi grup d’investigació, Desenvolupament, Plasticitat i Regeneració dels Circuits Talamocorticals. Guillermina López-Bendito ha obtingut dos de les prestigioses ajudes del European Research Council (ERC) per a la investigació d’alt nivell en el continent europeu. Amb l’última, una Advanced Grant en 2022, vol conéixer millor els llocs que processen la informació sensorial en el cervell i comprovar si les sensacions obtenen la seua identitat durant el desenvolupament prenatal o després del naixement
La seua investigació se centra en esbrinar com es forma una de les connexions cerebrals més complexes en el sistema nerviós central dels mamífers: la denominada tàlem-cortical. El tàlem és la via d’entrada al cervell de la majoria dels sentits. Des d’ací, la informació és transmesa amb un ordre determinat (topogràfic) a l’escorça cerebral, que és el centre de comandament on es processa i interpreta la informació procedent del tàlem. Així, el sistema tàlem-cortical dona lloc a la percepció dels estímuls que ens envolten i ens permet interpretar el món.
És autora de més de mig centenar de publicacions científiques. Recentment, va publicar en Science un estudi que demostra que els circuits del tacte i de la vista no són independents en l’embrió, sinó que estan entremesclats. És en nàixer quan aquests circuits se separen i les respostes als estímuls sensorials passen a ser independents.
Entre els reconeixements destaquen el Premi Joseph Altman en Neurociència del Desenvolupament (2018), pel seu treball sobre circuits tàlem-corticals, implicats en processos com la percepció sensorial o la consciència. I el prestigiós Premi internacional IBRO-KEMALI per a investigadors menors de 45 anys (2017), per les seues “contribucions excepcionals” a l’estudi del desenvolupament i plasticitat de les connexions entre el tàlem i l’escorça cerebral, les més importants en el cervell per al processament de la informació sensorial.
Premis FRJI
Els Premis Rei Jaume I compten amb el suport institucional de la Generalitat Valenciana i amb una àmplia llista de col·laboradors entre els quals es troben la Fundació Iberdrola Espanya en Protecció del Medi Ambient, l’Ajuntament de València en Noves Tecnologies, AirLiquide Healthcare i CaixaBank en Investigació Mèdica, Mercadona, Edem i AVE en el Premi a l’Emprenedor. A més, en els guardons també col·laboren entitats com a Autoritat Portuària de València, Boluda Corporación Marítima, Consell de Cambres de la Comunitat Valenciana, Fundació Banc Santander, Pavasal, RNB, SPB, Grup Vectalia, CEV, Diputació de València, Logifruit, Fundació Torrecid, BP, Empreses del Sol, Diputació d’Alacant i Grup Segura-Balpa.
Els guardonats de la 35 edició dels Premis Rei Jaume I, Antonio Echavarren Pablos (Investigació Bàsica), Olympia Bover Hidiroglu (Economia), Guillermina López-Bendito (Investigació Mèdica), Carlota Escutia Dotti (Protecció del Medi Ambient), Daniel Maspoch Comamala (Noves Tecnologies) i Alfonso Jiménez Rodríguez-Vila (Emprenedor), al costat del rei Felipe VI. Crèdits: Fundació Premis Rei Jaume I.
Material de descàrrega
Imatge (jpeg)