La ciència moderna es va introduir a Espanya a la fi del segle XVII a través del moviment novator. La promoció de l’activitat científica va aconseguir el seu moment culminant durant el regnat de Carles III (1759-1788). Contràriament al que es va fer en la Contrareforma, en aquest període es va estimular la formació científica a l’estranger, al mateix temps que es van contractar científics i tècnics forans. La Delegació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) – Casa de la Ciència del CSIC a València organitza el cicle de conferències “Nuestro pasado científico. El siglo de la Ilustración. Per a aquest cicle, dirigit a un públic general, s’han seleccionat uns pocs personatges rellevants, a través dels quals es donarà una visió de l’activitat i els ensenyaments científics en el segle de la Il·lustració a Espanya.
PROGRAMA:
2 de maig. Los “novatores” valencianos y las disciplinas físico-matemáticas. Víctor Navarro Brotons (UV).
La ciutat de València va ser un dels principals escenaris del procés de renovació científica i filosòfica a l’Espanya de finals del segle XVII i primeres dècades del XVIII. Els principals protagonistes en les disciplines físico-matemàtiques van ser Baltasar d’Iñigo, Juan Bautista Corachán i Tomás Vicente Tosca. Aquesta renovació es va caracteritzar per un notable esforç d’assimilació i/o apropiació dels nous corrents científics, tecnològiques i filosòfiques, tant de les idees, com dels mètodes i procediments d’argumentació, el recurs sistemàtic a l’observació i l’experimentació, l’ús d’instruments i les aplicacions de les ciències.
9 de maig. Cavanilles y la botánica ilustrada. Jesús I. Catalá Gorgues (UAH).
Antonio José Cavanilles (1745-1804) és un dels pocs científics valencians que ha aconseguit un cert reconeixement popular. En tot cas, les seues contribucions es presenten sovint desenfocades. Encara que la seua principal contribució és a la ciència de les plantes, Cavanilles ha sigut reivindicat davant la societat valenciana molt més com a geògraf i viatger. D’altra banda, se li presenta també com a precursor de la sostenibilitat ambiental d’un mode completament anacrònic. La mitificació de Cavanilles obliga a replantejar els modes en què s’ha donat a conéixer l’obra d’un botànic modelat pel context de la ciència il·lustrada, amb els seus assoliments, misèries i contradiccions.
16 de maig. Situando a Mutis en la Ciencia Botánica desde la Ilustración. Ana Crespo de las Casas (UCM).
Volem saber si José Celestino Mutis (Cadis 1732 / Santafé, Nova Granada 1808) és o no un gegant sobre el qual alçar el coneixement botànic de hui. Li coneixem sobretot pel bell i imperible llegat de les seues làmines científiques de plantes que són reflex de la seua obra; tal vegada podem aprendre alguna cosa més sobre el que va fer i perquè va servir el seu treball. I això que tant preocupa si té vigència la seua obra i si va servir per a alguna cosa. Es tractarà de descriure de manera esquemàtica la biografia de l’il·lustrat botànic. I després de referir els diversos interessos que van motivar una experiència vital rica i diversa sobre la naturalesa i els seus recursos, es motivarà una avaluació subjectiva de la seua contribució a la Ciència Botànica i al servei del desenvolupament del coneixement i de la societat llavors i ara.
23 de maig. Breve noticia de Jorge Juan: sus trabajos y sus días (1713-1773). Margarita García de Cortázar (UV).
Aquesta xarrada presentarà la trajectòria vital de Jorge Juan, figura excepcional del segle il·lustrat espanyol, posant l’accent en la seua labor com a capdavantera de la física newtoniana a Espanya i promotor de l’elevació del nivell científic del país, sense oblidar les seues múltiples intervencions com a marí, enginyer naval, agent del govern en missions especials, impulsor de la posada en pràctica de noves tecnologies o director d’institucions d’ensenyament. Com escriu Benito Bails, “per a tot se li consultava”.
30 de maig. Balmis y la Real Expedición Filantrópica de la Vacuna. Exhalando salud al Imperio. Susana María Ramírez Martín (UCM).
En la primavera de 1803, a Espanya es projecta una magna expedició que té com a finalitat la propagació de la recentment descoberta vacuna contra la pigota per tots els territoris hispans d’Ultramar. En menys de nou mesos es van contractar els sanitaris, es va buscar el finançament, es van habilitar els transports necessaris i es va dissenyar una ruta que portara el fluid boví el més ràpid possible. Aquesta gesta filantròpica no va culminar amb l’arribada dels expedicionaris a les diferents poblacions. En cada lloc al qual a dalt la Real Expedició Filantròpica de la Vacuna, es creen institucions sanitàries que s’encarregaren de perpetuar la vacuna irradiant salut.
Totes les conferències comencen a les 19 hores, amb entrada lliure fins a completar aforament. Es poden seguir en directe a través del nostre canal en YouTube: https://www.youtube.com/casadelacienciacsicvalencia