El CSIC incorpora els reptes de la robòtica, nanotecnologia i intel·ligència artificial en el nou Pla Estratègic de Biomedicina

La presidenta de la institució, Eloísa del Pino, assisteix a la presentació en València del full de ruta amb el que l’entitat impulsarà el seu posicionament en el sector biomèdic

 El Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), el major organisme públic d’investigació d’Espanya, ha presentat hui a València el seu Pla Estratègic de Biomedicina, el full de ruta amb la qual la institució vol millorar el seu posicionament en el sector biomèdic i preparar-se per a reptes com l’aplicació de la robòtica, la nanotecnologia i la intel·ligència artificial a la salut humana. L’acte de presentació, que s’ha celebrat a la Casa de la Ciència del CSIC a València, seu de l’organisme a la Comunitat Valenciana, ha comptat amb la presència de la presidenta del CSIC, Eloísa del Pino.

La Biomedicina estudia les bases genètiques, moleculars i cel·lulars de les malalties humanes. Té com a fi última contribuir a millorar la qualitat de vida i la salut de les persones, objectiu que s’emmarca en el concepte One Health. La investigació científica en Biomedicina ha experimentat un creixement important en l’última dècada, una revolució a conseqüència de la integració tecnològica i digital a través de l’aplicació de la robòtica, intel·ligència artificial, nanotecnologia, etc.

Així, des de la Presidència del CSIC s’impulsa l’elaboració del Pla Estratègic del CSIC en Biomedicina, amb la participació de les tres Vicepresidències (Investigació Científica i Tècnica; Organització i Relacions Institucionals; i Relacions Internacionals) i de la Vicepresidència Adjunta de Transferència del Coneixement. Està compost per 10 eixos estratègics, entre els quals es troben reforçar la comunicació interna; crear noves estructures col·laboratives; enfortir la presència del CSIC en organitzacions clau mitjançant col·laboracions nacionals i internacionals, especialment amb l’Institut de Salut Carles III; o elevar el grau de maduresa dels projectes presentats a la indústria. Dins de cada eix es defineixen diversos plans d’acció.

A la presentació del Pla Estratègic del CSIC en Biomedicina a València han assistit prop de 60 persones. Ademés de Eloísa del Pino, han participat el vicepresident d’Investigació Científica i Tècnica del CSIC, José María Martell; el delegat del CSIC en la Comunitat Valenciana, Juan Fuster; la vicepresidenta adjunta d’Innovació i Transferència del CSIC, Ana Castro; la vocal assessora de la presidència del CSIC, Isabel Varela; i el coordinador de l’àrea global Vida del CSIC on s’inclou Biomedicina, Jordi Pérez.

“El Pla Estratègic és el resultat d’una meticulosa anàlisi sectorial que aquesta Presidència va iniciar amb la visió de fer la millor i més efectiva ciència possible pel que fa a la ciència biològica relacionada amb la salut, i que ajudarà a situar-nos en el lloc de la I+D+i europea que mereixem. Aquesta activitat, que inclou en el nostre organisme a més de 2.200 projectes de 500 grups d’investigació, evidència que el CSIC està en una posició destacada per a liderar i coordinar els reptes biomèdics plantejats”, ha indicat la presidenta del CSIC.

Primeres accions realitzades

A València s’han presentat les tres primeres accions: la creació d’una Xarxa de Malalties Rares, que recollirà informació de grups del CSIC que desenvolupen projectes en aquest àrea i que servirà per a establir sinergies; la Fagoteca OneHealth, que servirà per a unificar la informació sobre els recursos biològics d’aquest tipus; i la Xarxa de Serveis de Transferència Biomed, amb la qual es posaran en relleu les capacitats científiques del CSIC d’interés per a agents públics i privats i que no es troben accessibles en altres canals.

“L’objectiu últim d’aquest Pla Estratègic és crear sinergies dins de l’ecosistema de ciència i tecnologia estatal que fomenten la seua transferència al sector sanitari i a la ciutadania”, ha remarcat Jordi Pérez, investigador de l’Institut de Biomedicina de València (IBV-CSIC).

Entre els aspectes clau analitzats en aquest Pla està la col·laboració públic-privada com a mecanisme necessari per al desenvolupament i finançament de solucions innovadores; la incorporació d’hospitals i instituts d’investigació sanitària com a agents imprescindibles en la translació al pacient i per a validar els desenvolupaments; la interacció amb les universitats com a agents de la innovació en Biomedicina, a més de fomentar les carreres científiques i l’atracció de talent jove; i el suport per a la creació d’Empreses de Base Tecnològica (startup o spin-off).

Ana Castro, vicepresidenta d’Innovació i Transferència del CSIC, ha destacat que Espanya ocupa la posició 12 en producció científica mundial, 15 per Producte Interior Brut (PIB) i 29 per translació en innovació, la qual cosa evidencia que “l’excel·lència científica no es veu plenament reflectida en una economia del coneixement”. D’aquesta manera, “si transformàrem el potencial de l’excel·lència investigadora en un motor econòmic a través de la innovació tindríem uns índexs de progrés i riquesa més elevats”.

Àrea Vida al CSIC

La investigació del CSIC s’organitza en tres àrees globals: Societat, Matèria i Vida. L’àrea de Vida està formada per més de 6.600 persones (1.833 personal investigador), que desenvolupen la seua activitat en 1.330 grups, treballant en 62 instituts d’investigació situats en totes les comunitats autònomes. Es divideix en Terra i Medi Ambient, Ciència i Tecnologia d’Aliments, Ciències Agràries i Biologia i Biomedicina, que ocupa un paper central: 22 instituts del CSIC treballen en aquest camp, amb més de 1.000 grups d’investigació i més de 700 investigadors que desenvolupen 3.491 projectes i han realitzat 1.576 patents.