El CENIM i l’IETcc, tots dos centres del CSIC, han fet proves d’espessidors de llot en garatges de les localitats de Massanassa i Sedaví. En el projecte col·labora Cemex, que ha cedit 11.000 quilos de producte absorbent, i l’empresa Tolsa, que ha facilitat argiles modificades; els ingredients del material emprat
“Unes hores després d’emprar el material espessidor, l’aigua ha desaparegut i ara el llot ja es pot retirar amb mitjans mecànics”. Així explica l’investigador Félix Antonio López com és la ciència aplicada des de l’interior d’un garatge negat per la DANA a València. El científic del Centre Nacional d’Investigacions Metal·lúrgiques (CENIM), adscrit al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), organisme dependent del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, forma part de l’equip que treballa al costat de la Unitat Militar d’Emergències (UME) i els bombers de l’operatiu d’emergències valencià en labors d’assessorament científic per a facilitar la retirada de llot.
En els últims dies, el CSIC ha provat productes espessidors en diferents baixos de municipis inundats al sud de la ciutat de València: Massanassa i Sedaví. El motiu, explica López, és donar amb el compost que millor absorbisca l’aigua dels garatges, d’aquí ve que els investigadors hagen decidit mesclar “un polímer amb capacitat absorbent amb argila modificada”.
Les proves amb aquests materials espessidors s’estan realitzant gràcies als materials donats per les empreses Tolsa i Cemex, dins dels acords marc de col·laboració signats amb el CSIC arran de l’emergència. El polímer ho aporta la multinacional de ciments Cemex, a través d’una donació de 11.000 quilograms. L’argila modificada l’ha aportada l’empresa Tolsa.
López s’ha traslladat al costat del seu equip a la zona afectada per a emprar productes que abans ha avaluat en el seu laboratori del CENIM-CSIC amb la finalitat de conéixer prèviament els seus paràmetres i condicions de seguretat. Els compostos espessidors estudiats absorbeixen grans quantitats d’aigua, “fins a 1.000 vegades el seu pes”, apunta el químic, i en emprar-se provoca que el llot augmente la seua viscositat i s’espessisca, facilitant la seua extracció mecànica.
“L’espessidor és clau en el dragatge de garatges: accelera la seua neteja i evitar abocar llot a riu i barrancs, fins i tot aprofitar-ho”
L’equip CSIC realitza assajos del polímer espessidor al laboratori de CEMEX i en el terreny. / CSIC
Els diferents experiments realitzats en el laboratori han permés observar que les propietats del material espessidor són de gran utilitat per a agilitzar la retirada i el transport de fang de les zones inundades. Una aplicació clau dels compostos utilitzats, precisa López, es troba en el dragatge de garatges: “El seu ús permet el pas de la maquinària al subsol i així accelerar la neteja dels pisos més afectats per la riuada. A més, la utilització de compostos espessidors evita l’abocament de fang a rius i barrancs, per a poder aprofitar-lo posteriorment”.
El treball liderat per López, del CENIM-CSIC, es desenvolupa en col·laboració amb investigadors de l’Institut de Ciències de la Construcció Eduardo Torroja (IETTcc), encapçalats per Ana Guerrero Bustos i Eloy Asensio de Lucas.
Félix López, del CENIM-CSIC, prova el polímer espessidor contra el llot en un baix de València. / CENIM-CSIC.
Científics del CSIC treballen sobre el terreny en col·laboració amb l’UME i Bombers a València. / CSIC.
López, líder de l’equip TECNOECO i responsable del Laboratori de reciclatge Laboratori de reciclatge al CENIM-CSIC, és un dels 150 científics del CSIC que han participat en les labors d’assessorament cientificotècnic a les Administracions i institucions que gestionen l’emergència i la reconstrucció posterior a la DANA que va assolar la província de València. Aquests treballs es coordinen a través del Grup d’Assessorament en Desastres i Emergències (GADE) del CSIC que va activar el 30 d’octubre, el dia posterior a la riuada.
A més del personal investigador del CENIM-CSIC o de l’Institut Eduardo Torroja, també s’han desplaçat a València personal de l’Institut de Ciències Marines d’Andalusia (ICMAN-CSIC) especialitzat en l’ús de drons per a l’obtenció d’imatges de la catàstrofe, o experts en hidrogeologia de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME-CSIC), entre altres. Fins a una trentena d’instituts i centres del CSIC han participat o participen en les tasques d’assessorament en diferents disciplines.
El Grup d’Assessorament d’Emergències del CSIC usant espessidors en un garatge de València. / CSIC.