Els dies 25 i 26 de juliol de 2024 va tindre lloc un simposi en el qual es va repassar la història de l’IN (CSIC – UMH) de la mà de tots els seus directors i de multitud de ponents de gran prestigi internacional
L’Institut de Neurociències (IN), centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Miguel Hernández (UMH), ha fet balanç del passat exercici. L’institut ha celebrat nombrosos esdeveniments entre els quals cal destacar la commemoració del 25 aniversari de la signatura del conveni de col·laboració que el constitueix com un centre mixt. Els dies 25 i 26 de juliol va tindre lloc un simposi científic en el qual es va repassar la història de l’IN de la mà de tots els seus directors i de multitud de ponents de gran prestigi internacional que han estat vinculats a l’IN al llarg d’aquests anys. El simposi va culminar amb una cerimònia de clausura que va comptar amb la participació de la ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant; la presidenta del CSIC, Eloísa del Pino, i el rector de la UMH, Juan José Ruiz; entre altres autoritats.
Un altre dels moments destacats de 2024 va ser quan Ángel Barco, director de l’IN i coordinador científic de l’actual projecte Severo Ochoa, va rebre oficialment la tercera distinció de Centre d’Excel·lència Severo Ochoa per part de la ministra de Ciència, Innovació i Universitats. L’IN és l’únic centre acreditat amb aquesta distinció a la província d’Alacant i mantindrà aquest reconeixement de manera ininterrompuda durant el període 2014-2027.
A més, el personal investigador del centre ha aconseguit nombrosos èxits en les convocatòries de finançament competitiu, la qual cosa s’ha traduït en la posada en marxa nous projectes que han començat a desenvolupar-se al llarg de 2024. Entre ells, cal destacar la subvenció que la Societat Nord-americana d’Esclerosi Múltiple va concedir a la investigadora Isabel Pérez-Otaño, com a part del programa Pathways to Cure, que finança la cerca d’enfocaments terapèutics innovadors per a tractar l’esclerosi múltiple; el projecte col·laboratiu que la Human Frontier Science Program va concedir a l’investigador Félix Viana de la Iglesia per a explorar els mecanismes moleculars que subjauen a la percepció del fred en els animals; o el projecte d’investigació del Pasqual Maragall Researchers Programme que la Fundació Pasqual Maragall va atorgar a Silvia De Santis per a estudiar el paper de la microglia en la malaltia d’Alzheimer. Aquests assoliments posen de manifest la dedicació del personal per a avançar en el coneixement científic i abordar problemes de salut crítics.
Així mateix, l’IN ha rebut visites de personalitats rellevants a nivell institucional, com la de la ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, la presidenta del CSIC, Eloísa del Pino, el ministre per a la Transformació Digital i la Funció Pública, José Luis Escrivá, i la junta directiva de la Fundació Pasqual Maragall.
Investigacions destacades
Un estudi liderat pel laboratori que dirigeix Ángela Nieto va revelar que les cèl·lules canceroses competeixen a favor i en contra del desenvolupament del tumor. Aquest treball, publicat en la revista Nature Cancer, va demostrar que dins de cada tumor hi ha grups de cèl·lules que reben instruccions per a expandir-se de manera maligna i altres que s’encarreguen de combatre el mal del tumor cancerós.
El laboratori que dirigeix Ángel Barco va determinar que la proteïna Kdm1a juga un important paper en el manteniment de la identitat de les neurones. L’estudi, publicat en la revista Nature Communications, va suggerir que l’envelliment natural, tant en ratolins com en humans, produeix els mateixos defectes que la falta de la proteïna Kdm1a.
Un estudi liderat pel laboratori que dirigeix Víctor Borrell va descobrir que existeixen molts més tipus de cèl·lules de glia radial de les quals es coneixien fins ara, i que es donen, almenys, tres processos distints de creació de neurones que ocorren de manera paral·lela. La investigació, publicada en la revista Science Advances, va posar de manifest la complexitat del procés de neurogènesi, a través de la implicació de llinatges paral·lels.
La revista Alzheimer’s & Dementia: The Journal of the Alzheimer’s Association va publicar un estudi del laboratori que lidera Javier Sáez Valero que va assenyalar que, en comparació amb persones sanes, els individus amb la malaltia d’Alzheimer presenten una disminució de receptors NMDA en les sinapsis i un augment en les membranes extrasinàptiques. L’equip va desenvolupar un protocol de fraccionament cel·lular per a poder determinar la distribució d’aquests receptors.
Un estudi coliderat pel laboratori que dirigeix Santiago Canals va desenvolupar un enfocament innovador per a l’estudi de les connexions cerebrals utilitzant ressonància magnètica funcional. En aquest treball, publicat en la revista Cell Systems, els experts van incorporar els retards en la comunicació entre regions cerebrals, la qual cosa els va permetre descobrir una arquitectura cerebral que és alhora robusta i dinàmica.
El laboratori que dirigeix Eloísa Herrera va coliderar un estudi que va identificar un mecanisme genètic essencial que regula la formació i migració de les cèl·lules de la cresta neural cranial, fonamentals per al desenvolupament de l’estructura facial. Aquest treball, publicat en la revista The American Journal of Human Genetics, va ampliar el coneixement dels rols que exerceixen els gens ARID1A i ZIC2 en un pas crític que succeeix en el desenvolupament embrionari.
La revista Cell Reports va publicar un estudi coliderat pel laboratori que dirigeix Juan Lerma que va demostrar el paper crucial d’un dels receptors del neurotransmissor glutamat en el funcionament de les sinapsis del cerebel. L’equip va descriure el mecanisme molecular pel qual els receptors de kainato no sols actuen com a receptors sinàptics, sinó també com a ‘bastides’ que suporten l’estructura de les connexions entre neurones.
El laboratori liderat per Silvia De Santis va desenvolupar un atles cerebral de ratolí que inclou contrastos estructurals i de difusió per ressonància magnètica, amb una anotació anatòmica basada en l’Allen Mouse Brain Atlas. Aquest treball, publicat en la revista NeuroImage, va revelar correlacions significatives entre la microglia i els biomarcadors de difusió, destacant la importància de la representació equitativa de sexes per a evitar biaixos en els resultats.
Foto de tot el personal de l’Institut de Neurociències (CSIC – UMH), amb motiu de la celebració del seu 25 aniversari. Crèdits: Institut de Neurociències.