La transcendència d’aquesta investigació radica en el fet que moltes malalties, com la SIDA, la grip o el COVID-19, es van originar en saltar d’animals a humans
Un equip d’investigació de l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio), centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat de València, afirma sobre la capacitat de virus animals per a penetrar en cèl·lules humanes i infectar-les que les proteïnes encarregades de mediar l’entrada en virus animals també ho fan en cèl·lules humanes, per la qual cosa els frens a la transmissió entre espècies són menors del que es pensava. En la revista Nature Microbiology expliquen que han construït prototips virals segurs amb restes d’ARN de 102 virus amb embolcall, de 14 famílies diferents i han assajat la seua infectivitat amb més de 5.000 combinacions.
“Que un virus entre en les nostres cèl·lules no significa automàticament que cause una malaltia. Perquè això ocórrega, es necessita una combinació de factors addicionals que encara estem investigant. El nostre treball fa un pas important per a identificar quin virus representen un major risc per als humans i com podem preparar-nos millor enfront d’ells”, explica Rafael Sanjuán, investigador de l’I2SysBio i professor de Genètica de la Universitat de València.
Per a conéixer la capacitat infectiva de determinats virus, han construït pseudovirus, una espècie d’imitacions segures dels virus reals, utilitzant parts d’ells, com la seua proteïna RBP, que és clau perquè entren en les cèl·lules. Aquests van ser inoculats en cèl·lules humanes. També van explorar el paper de les proteases i els hidrats de carboni en el procés d’infecció en les cèl·lules.
“Això ens va permetre estudiar si uns certs virus d’animals, que mai abans s’havien analitzat detalladament, poden entrar en cèl·lules humanes. Els resultats van mostrar que molts virus animals tenen aquesta capacitat. Això significa que estem potencialment exposats a un gran nombre de virus”, afig Rafael Sanjuán, qui ha publicat més de 100 articles d’investigació sobre virus i evolució.
La investigació titulada Virologia experimental per a avaluar els riscos d’aparició de malalties (EVADER, segons les seues sigles en anglés) forma part d’un projecte sobre les amenaces dels virus de la fauna salvatge que va rebre 2,43 milions d’euros del Consell Europeu d’Investigació en 2021 en la modalitat Advanced Grants, les ajudes de major quantia que concedeix el principal organisme d’investigació europeu. La transcendència d’aquesta investigació radica en el fet que moltes malalties com la SIDA, la grip o el COVID-19 es van originar en saltar d’animals a humans. Rafael Sanjuán ha obtingut finançament de l’ERC de forma pràcticament ininterrompuda en els últims 15 anys.
Aquest procés, que els virus salten d’animals a humans o zoonosis, és més comuna en els virus d’ARN amb embolcall, ja que tenen una gran capacitat per a adaptar-se i propagar-se entre diferents espècies i provocar pandèmies. La investigació realitzada no pot predir quin virus podria causar la pròxima pandèmia: “És molt difícil, perquè hi ha molts factors en joc, com l’ecologia, la genètica, el sistema immunitari i l’evolució. A més, s’estima que hi ha desenes de milers de virus que infecten a mamífers, i molts d’ells podrien arribar a infectar als humans”, explica Rafael Sanjuán, qui apunta que gràcies a la metagenòmica actualment es coneixen molts virus, però només des del seu material genètic, ja que mai s’han cultivat ni estudiat directament al laboratori.
Els nous virus humans que causen malalties que s’originen en animals són una preocupació creixent. La seua aparició també és un procés poc conegut. La pandèmia de COVID-19 va demostrar que combatre els virus de la vida silvestre és un desafiament urgent i per això la comunitat científica ve llançant programes de seqüenciació massiva amb els quals caracteritzar els virus de la vida silvestre. Aquesta nova investigació revela vies evolutives repetibles que podrien millorar les prediccions de brots i augmentar la viabilitat que es puguen usar teràpies antivirals d’ampli rang per a combatre els virus emergents.
Referència:
Dufloo, J., Andreu-Moreno, I., Moreno-García, J. et al. Receptor-binding proteins from animal viruses are broadly compatible with human cell entry factors. Nat Microbiol (2025). https://doi.org/10.1038/s41564-024-01879-4
Equip d’investigació de l’I2SysBio. D’esquerra a dreta: Jéremy Dufloo, Iván Andreu-Moreno, Jorge García-Moreno i Rafael Sanjuán. Crèdits: I2sysBio.