Coordinat des de la Universitat de Vigo, també formen part del consorci l’Institut d’Aqüicultura Torre de la Sal (CSIC) i la Universitat Complutense de Madrid
L’alimentació és el principal cost del sector de l’aqüicultura. D’ací la importància d’intensificar el coneixement sobre els mecanismes que regulen l’apetit, la ingesta d’aliments i la despesa energètica dels peixos, la qual cosa permetrà millorar la seua eficiència alimentària i aconseguir una producció piscícola més sostenible. Des del Centre d’Investigació Mariña de la Universidade de Vigo (CIM), el grup de Fisiologia de Peixos (PhysToFish) coordina el projecte FishFedEx sobre alimentació i despesa energètica en peixos teleósteos, que inclouen la majoria de peixos existents. És finançat amb més de 700.000 euros dins del Pla Nacional d’I+D+i, i participen l’Institut d’Aqüicultura Torre de la Sal (CSIC) i la Universitat Complutense de Madrid.
“El projecte promourà un canvi de concepte en la forma en què es van considerar fins a la data a alimentació i la despesa energètica dels peixos en abordar els factors involucrats en l’estimulació (palatabilitat i gust) del consum d’aliment, així com els desafiaments relacionats amb el clima i el medi ambient”, explica el coordinador del projecte, el catedràtic de la Universidade de Vigo José Luis Soengas.
“La millora del disseny d’estratègies d’alimentació també enfortirà la competitivitat del sector aqüícola espanyol, que és un dels principals objectius de la contribució d’Espanya a les directrius estratègiques per a una aqüicultura de la UE més sostenible i competitiva 2021-2030, produint un increment en el número i la qualitat dels llocs de treball associats a aquest sector”, afig.
La iniciativa, segons indica Soengas, també estudiarà “l’impacte nociu de la cronodisrupció, servint així de guia en el disseny de polítiques de benestar dels peixos”. Per tot això, els resultats de la proposta afavoriran, segons el seu parer, al desenvolupament d’una aqüicultura sostenible, responsable, resilient, innovadora i competitiva, contribuint a l’Agenda 2030 de les Nacions Unides per als Objectius de Desenvolupament Sostenible.
Noves línies d’investigació i noves metodologies
En concret, la iniciativa cerca obrir línies d’investigació noves en peixos com la caracterització dels mecanismes del gust i la seua senyalització al cervell; la modulació de l’alimentació per productes de la microbiota; la modulació de la motilitat i detecció intestinal; la relació de la serotonina perifèrica amb el sistema immunològic; la modulació de la despesa d’energia o l’impacte dels desafiaments ambientals en la regulació de l’alimentació.
D’altra banda, es podran desenvolupar noves metodologies per a ser utilitzades en peixos, com l’aïllament de cèl·lules gustatives i enteroendocrines; mesuraments de preferència de lloc d’alimentació i ansietat; o eines no invasives i de telemetria per a monitorar el benestar. Igualment, s’estudiaran les condicions de benestar dels peixos amb informació sobre nutrients que milloren la palatabilitat, condicions ambientals (llum, temperatura, contaminants) que pertorben o afavoreixen la regulació de l’alimentació, o factors perifèrics que modulen la preferència dietètica.
Finalment, es desenvoluparan noves eines, com a línies transgèniques per a l’estudi de les vies gustatives centrals i possibles compostos antidisuasors i per a comprendre el paper de la detecció d’àcids grassos i els sistemes circadiari i de recompensa en la ingesta d’aliment.
Participació de l’IATS-CSIC
El consorci de grups d’investigació Fish Feeding Physiology Group està format pel grup Fisiologia de Peixos (PhysToFish), del CIM, liderat per José Luis Soengas; Neuroendopez, de la Facultat de Biologia de la Universitat Complutense de Madrid, liderat per Nuria de Pedro i Esther Isorna; i Fish NeuroBehaviour Lab, de l’Institut d’Aqüicultura Torre de la Sal (IATS) del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), liderat per José Miguel Cerdá-Reverter.
En concret, el grup de l’IATS-CSIC participa estudiant el sistema gustatiu de peixos i la seua relació amb el comportament alimentós a nivell neural. Ademés, analitzen la implicació dels sistemes dopaminèrgics en els comportaments motivacionals, com la ingesta, buscant la relació entre els sistemes gustatius i els sistemes de recompensa. En aquest grup col·laboren Mónica Folgueira (Universidade da Coruña) i Emre Yaksi (Norwegian University of Science and Technology).
