Un equip d’investigadors del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Politècnica de València (UPV) ha desenvolupat, a nivell de laboratori, plantes modificades genèticament capaces de produir i alliberar feromones sexuals d’insectes per a fer front a les plagues que afecten les plantes herbàcies i similars, reduint així l’ús de plaguicides. Els seus resultats han estat publicats en la revista BioDesign Research.
En el seu estudi, els investigadors del CSIC i la UPV han treballat amb Nicotiana benthamiana com a planta model, que van modificar genèticament per a codificar compostos volàtils com les feromones d’arnes, convertint-les així en biofactories de feromones.
“La bioproducció de feromones sexuals d’insectes a base de plantes és una estratègia innovadora i sostenible per al control de plagues en l’agricultura. En aquest estudi, hem desenvolupat plantes transgèniques que produeixen dos components volàtils presents en moltes mescles de feromones sexuals de lepidòpters. Però, a més de produir-los, els poden alliberar a l’atmosfera, cosa que significa que en un futur es podrien utilitzar en tècniques de control de plagues com la confusió sexual en els mascles de la plaga o estratègies com el push and pull”, explica Diego Orzáez, investigador de l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (UPV-CSIC).
Segons explica Vicente Navarro, investigador del Centre d’Ecologia Química Agrícola (CEQA) de l’Institut Agroforestal Mediterrani de la UPV, la confusió sexual es produeix quan a l’atmosfera hi ha una concentració tal d’aquests volàtils que els mascles de la plaga tenen dificultats per a trobar a les femelles que emeten la feromona per a atraure’ls. Això evita o retarda les còpules i la reproducció de l’espècie, la qual cosa es tradueix en una reducció gradual de la població i, per tant, en un major control de la plaga.
Pas important per a protegir els cultius
“Fins al moment, aquestes feromones s’obtenen per síntesi química i s’alliberen l’ambient mitjançant biodispensadors per a aconseguir atraure o confondre als insectes. En aquest cas, la qual cosa s’ha aconseguit és que siga una planta model la que allibere la feromona, un pas sens dubte important per a la protecció dels cultius, si bé encara és prompte per a traslladar aquests resultats a camp”, afig Orzáez
Per a això, els investigadors assenyalen que, entre altres millores, és necessari incrementar la capacitat d’emissió de les plantes. En aquest sentit, en el seu estudi plantegen com a primer pas el canvi de les plantes a utilitzar, proposant la del tabac o fins i tot plantes aromàtiques que de per si mateix ja produeixen molts volàtils.
Al costat de l’equip de l’IBMCP i del CEQA, en aquest estudi han participat també investigadors de l’Institut Nacional de Biologia de Ljubljana (Eslovènia) i l’empresa Ecologia i Protecció Agrícola (EPA).
Referència:
Mateos-Fernández, Rubén, Moreno-Giménez, Elena Gianoglio, Silvia Quijano-Rubio, Alfredo Gavaldá-García, Jose Estellés, Lucía Rubert, Alba Rambla, José Luis Vazquez-Vilar, Marta Huet, Estefanía Fernández-del-Carmen, Asunción Espinosa-Ruiz, Ana Juteršek, Mojca Vacas, Sandra Navarro, Ismael Navarro-Llopis, Vicente Primo, Jaime Orzáez, Diego. Production of Volatile Moth Sex Pheromones in Transgenic Nicotiana benthamiana Plants. BioDesign Research. DOI: https://doi.org/10.34133/2021/9891082
