L’Oficina de Ciència i Tecnologia del Congrés dels Diputats (Oficina C) ha publicat sis nous informes que contextualitzen i resum el coneixement científic multidisciplinari sobre sis temes de rellevància sociopolítica. Per a la seua elaboració, s’ha entrevistat 121 persones expertes de l’àmbit científic, entre els quals figuren els investigadors de l’Institut de Neurociències (IN), centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Miguel Hernández (UMH) d’Elx, Eloísa Herrera i Juan Lerma.
En concret, els experts han aportat la seua visió sobre els reptes presents i futurs de la neurociència enfront de l’envelliment de la població, l’estat actual sobre les malalties neurodegeneratives més prevalents, les seues causes, diagnòstic i tractaments, així com les seues implicacions ètiques i legals.
L’augment de l’esperança de vida comporta una major prevalença de condicions neurològiques, mentals i de salut en general. Aquest és un desafiament al qual la comunitat científica s’enfronta amb dos abordatges principals. D’una banda, entendre en profunditat aquestes patologies, mitjançant investigació bàsica i clínica. D’altra banda, el desenvolupament de neurotecnologies ofereix una esperança prometedora per a abordar aquests problemes de manera més efectiva.
La investigadora Eloísa Herrera ha col·laborat en qualitat d’experta en l’informe ‘Avances en neurociencia’, elaborat per l’Oficina de Ciència i Tecnologia del Congrés dels Diputats. En el text, s’exposen els avanços tècnics en la connexió directa entre el cervell i les màquines o computadors, a través d’interfícies que han permés, per exemple, recuperar la mobilitat a les mans de persones paralitzades per un ictus. Herrera lidera un equip centrat en la investigació bàsica sobre medicina regenerativa per a la recuperació de la mobilitat i la visió. Al seu laboratori Generació i regeneració de Circuits Bilaterals s’han dut a terme grans avanços en el coneixement de les funcions superiors del cervell. Per exemple, un estudi publicat en 2020 va identificar el programa genètic que controla la transmissió d’imatges des de la retina al cervell per a poder veure en 3 dimensions.
Ademés de la seua utilitat demostrada en el terreny sanitari, declara l’informe, les neurotecnologies susciten expectatives en l’àmbit comercial i econòmic. Des de 2012 la inversió en el seu desenvolupament s’ha multiplicat per 21, sobrepassant els 30 mil milions d’euros i s’espera que, en un termini de 5 a 10 anys, s’aconseguisquen tecnologies que registren, avaluen, modifiquen i milloren la ment, la capacitat cognitiva i l’estat de consciència, entre altres disrupcions.
Així mateix, la comunitat científica es planteja reptes relacionats amb l’enllaç entre el cervell físic i funcions superiors com la consciència, el pensament, l’aprenentatge, la memòria, el llenguatge o les emocions. Encara no existeix una teoria que explique de manera global el funcionament del cervell en aquest sentit. En 2023 es va completar el primer atles dels tipus de cèl·lules del cervell humà a nivell molecular. No obstant això, arribar a entendre com aquestes cèl·lules s’organitzen en circuits que fan funcionar el cervell encara és un desafiament.
Per la seua part, Juan Lerma, que lidera el laboratori Fisiologia Sináptica a l’IN, va participar com a expert en l’informe ‘Avances en enfermedades neurodegenerativas’, que aborda un dels reptes futurs més apressants associats a l’envelliment de la població. Aquest informe resumeix el coneixement actual sobre les malalties neurodegeneratives més prevalents a través d’aspectes com les causes i factors de risc, l’estat actual del diagnòstic i els tractaments, així com les adaptacions del sistema sanitari i els serveis socials per a fer-los front.
Aquest treball posa de manifest la necessitat de desenvolupar noves estratègies per a la detecció precoç d’aquestes patologies, i la necessitat de desenvolupar un sistema de cures professional, especialitzat i sostenible que puga oferir una atenció integral coordinant els factors socials i sanitaris amb major eficàcia. Tan sols a Espanya, les malalties neurodegeneratives com la malaltia de Parkinson o l’Alzheimer afecten més d’un milió de persones suposant un alt cost personal, social i econòmic.
Juan Lerma és vicepresident del Consell Europeu del Cervell i la seua investigació ha contribuït a esclarir els mecanismes bàsics de la comunicació neuronal i les seues propietats plàstiques, que són fonamentals per als processos d’aprenentatge i memòria. Aquest coneixement bàsic ha permés identificar alteracions funcionals en xarxes neuronals especifiques en contextos patològics, proporcionant potencials dianes per al desenvolupament de noves estratègies terapèutiques. En l’actualitat investiga el paper dels receptors de glutamat en unes certes patologies, com l’autisme o la Síndrome de Down. En un estudi recent, el seu grup va identificar un únic gen responsable dels trastorns de memòria espacial que experimenten els pacients amb Síndrome de Down.
L’Oficina C també ha elaborat altres informes de rellevància social sobre envelliment i benestar, qualitat de l’aire, incendis forestals i desinformació en l’era digital.
Eloísa Herrera i Juan Lerma, investigadors de l’Institut de Neurociències (IN, CSIC-UMH).