La descoordinació de les polítiques energètiques a la UE llastra la seua competitivitat i impedeix reduir les emissions de carboni

Segons un estudi desenvolupat per l’Institut de Gestió de la Innovació i del Coneixement (INGENIO), centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Politècnica de València (UPV), la Universitat Roma Tres i la Universitat d’Urbino.

La descoordinació entre les polítiques energètiques dels països europeus suposa un llast per a la seua competitivitat internacional i per a reduir les seues emissions de carboni globals. Així ho conclou un estudi liderat per personal investigador de l’Institut de Gestió de la Innovació i del Coneixement (INGENIO), centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Politècnica de València (UPV), en el qual han participat també investigadores de la Universitat Roma Tres i la Universitat d’Urbino. Els seus resultats han estat publicats en la revista Research Policy.

En paraules de Davide Consoli, un dels autors de l’estudi i investigador d’INGENIO, la coordinació de la política energètica entre països és hui deficient. “A la vista del nostre estudi, sembla que cadascun fa la guerra pel seu compte. Això pot beneficiar a cada país a curt termini, però si volem que a la UE disminuïsquen les emissions de carboni, és indispensable que tots vagen a una. La coordinació entre països hauria de ser l’eix central, la clau del Pacte Verd Europeu”, assegura Consoli.

Fins arribar a aquesta conclusió, l’equip d’INGENIO, la Universitat Roma Tres i la Universitat d’Urbino analitza la relació entre la competitivitat comercial i la política energètica de 19 països de la UE entre 1990 i 2015.

En el seu estudi, conclouen que la tecnologia ha eclipsat altres temes d’especial rellevància en la transició cap a societats baixes en carboni i també per a la competitivitat econòmica, entre ells el binomi comerç internacional i política energètica. Els investigadors constaten que la capacitat d’exportació de productes o tecnologies “verds” d’un país és major com més alta és la seua especialització en aquestes.

“La nostra anàlisi posa de manifest que l’especialització està significativament relacionada amb el desenvolupament ambiental. Aquesta cadena de correlació ens indica que la capacitat d’exportació de productes i tecnologies verds d’un país és un bon indicador de les seues emissions de CO₂”, apunta Davide Consoli. A partir d’aquest diagnòstic, analitza la incidència de la coordinació de polítiques entre països per al desenvolupament econòmic i el progrés ambiental de la UE.

“La política bilateral és fonamental. En països exportadors, el comerç és major com més estricta és la política interna en relació amb la dels socis estrangers. Com més equilibrada siga la combinació de polítiques internes, major serà el volum d’exportacions”, afig Davide Consoli.

“Els principals països exportadors guanyen quotes de mercat als països ressagats, la qual cosa pot provocar un augment de les bretxes entre els països de la UE i en última instància, llastrar el desenvolupament econòmic i ambiental”, conclou Consoli.

Referència:

Davide Consoli, Valeria Costantini, Elena Paglialunga. Research Policy, Volume 52, Issue 1, 2023. We’re in this together: Sustainable energy and economic competitiveness in the EU. https://doi.org/10.1016/j.respol.2022.104644