La innovació contra el canvi climàtic no repercuteix igual en tota la població, segons l’Institut INGENIO

Segons un estudi del centre del CSIC i la UPV, la distribució dels beneficis econòmics de la innovació és molt desigual tant dins de les empreses com als territoris on se situen

La innovació contra el canvi climàtic no repercuteix per igual en tota la població. Aquesta és una de les principals conclusions d’un estudi dut a terme per un equip d’investigadors de l’Institut de Gestió de la Innovació i del Coneixement (INGENIO), centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Politècnica de València (UPV), en col·laboració amb investigadors de la Universitat de València, la Universitat d’Urbino i la Universitat de Ferrara. Les seues conclusions han sigut publicades en un número especial de la revista Regional Studies.

Els autors destaquen que les activitats d’innovació es tradueixen en una distribució de beneficis desigual, tant dins de les empreses com en els territoris on aquestes se situen. L’estudi confirma que aquesta tendència s’observa també en les zones que desenvolupen innovacions relacionades amb la sostenibilitat o les “tecnologies verdes”. En particular, l’anàlisi destaca que les regions que patenten més tecnologies verdes presenten major desigualtat salarial entre la població. L’estudi conclou també que la desigualtat és major en aquelles zones on les noves tecnologies sostenibles estan encara en una fase experimental, o primerenca, respecte a aquells territoris especialitzats en tecnologies més consolidades.

Els principals motius que expliquen aquesta conclusió, segons Davide Consoli, investigador de l’Institut INGENIO i un dels autors del treball, juntament amb Nicolo Barberi, Giovanni Marin i François Perruchas, són “els desequilibris dins del mercat laboral. En fases primerenques de desenvolupament de noves tecnologies, la pujada sobtada de demanda de noves competències, o noves combinacions de competències existents, dificulta l’adequació de l’oferta, amb la conseqüent descompensació salarial a favor dels pocs treballadors que posseeixen les capacitats necessàries”.

A partir d’aquestes conclusions, l’equip d’INGENIO i la Universitat degli Studi di Ferrara (Itàlia) proposa que les polítiques públiques haurien d’anticipar o, en la mesura que siga possible, facilitar l’adaptació de l’oferta de competències perquè les noves tecnologies verdes en fase incipient es traduïsquen en una redistribució de la riquesa més igualitària.

Els investigadors van desenvolupar un estudi de les principals àrees metropolitanes dels EUA i van analitzar comparativament milions de patents relacionades amb tecnologies verdes (fonts d’energia renovable, reducció de gasos d’efecte d’hivernacle, tecnologies per a la captura i emmagatzematge de carboni, optimització de la distribució de l’aigua, etc.) registrades en eixes zones, així com el nivell d’ingressos de la població durant el període 2005-2015. L’estudi conclou que, en eixes àrees, principalment en les quals presenten més concentració de patents (Nova York, Los Angeles, San Francisco, Detroit i San José), hi ha més desigualtat en el nivell d’ingressos de la població que en aquelles zones on no es patenten noves tecnologies.

“Les polítiques públiques de suport a la innovació haurien d’incloure mecanismes compensatoris que permeten contindre la tendència natural de la innovació a desencadenar desequilibris”, explica Davide Consoli.

Aplicable en altres països

L’investigador d’INGENIO (CSIC-UPV) matisa que “les àrees metropolitanes dels EUA són un context rellevant per a la realització d’aquest estudi, considerant que el país està a l’avantguarda de diverses tecnologies ambientals i que, al mateix temps, hi ha poca evidència sobre si aquesta frenètica demanda d’innovació verda comporta conseqüències redistributives dins dels territoris, cosa que hem pogut demostrar. Aquesta evidència sobre els territoris dels EUA podria servir de base d’estudis sobre aquest fenomen en altres països, especialment a Europa”.

L’estudi d’INGENIO (CSIC-UPV), la Universitat de València i les Universitats de Ferrara i Urbino ha estat finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i la Unió Europea a través de Fons Next Generation.

Referència:

Barbieri, N., Consoli, D., Marin, G., & Perruchas, F. Green technology and income inequality: an empirical analysis of US metro areas. Regional Studies, Volume 59, Issue 1 (2025). https://www.tandfonline.com/toc/cres20/59/1