El mural, obra de l’artista cordovesa Clara Gómez Campos, es troba en la façana del CEIP Carles Salvador, en el barri de Benimaclet (València). La seva inauguració s’emmarca en els actes del Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència

Ana Conesa, professora d’investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) en l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio), centre mixt del CSIC i la Universitat de València, ha participat aquest matí en l’acte de presentació del seu mural del projecte Dones de Ciència. Es tracta d’una iniciativa de la Universitat Politècnica de València (UPV) i Las Naves, que compta amb la col·laboració de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. El mural serveix d’homenatge a la científica, un referent internacional en biologia computacional i la primera bioinformàtica a ingressar a la Reial Acadèmia d’Enginyeria d’Espanya.

El mural es troba en la façana del CEIP Carles Salvador, en el barri valencià de Benimaclet, i és obra de l’artista cordovesa Clara Gómez Campos. La seua inauguració s’emmarca en els actes organitzats per la UPV, amb motiu del Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, que se celebra el pròxim dimarts, 11 de febrer.

En els seus 26 metres de llarg i gairebé 5 d’alt, el mural reuneix alguns dels elements essencials de la investigació i de la vida d’Ana Conesa: des de la cèl·lula, una cadena d’ARN, un microscopi i un ordinador -com a referent de les tècniques computacionals amb les quals actualment treballa- fins amb una bola del món a les seves mans,  símbol de la dimensió internacional de la seva ciència i de la seva preocupació pel medi ambient. I, com a rematada, el retrat d’Ana Conesa. Tot això amb uns colors brillants, alegres i molt vius, tret característic de l’obra de l’artista cordovesa.

“Sens dubte, per a mi ha estat un gran repte. Mai havia pintat un mural tan gran i estic supercontenta del resultat. I per això ha estat fonamental tant Ana, qui em va ajudar molt per preparar l’esbós, com tot el Ha estat molt bonic veure com els nens i nenes anaven veient l’evolució del mural, preguntant-me què era cada cosa, qui era la dona a la qual estava pintant. Per a mi, aquesta iniciativa és maragda, ja que dona a conéixer a grans científiques com Ana i, a més, ens visibilitza també a les dones artistes”, ha assenyalat Clara Gómez Campos.

Per la seua banda, Ana Conesa ha mostrat la seua “enorme satisfacció per aquest preciós homenatge que em ret Dones de Ciència i més encara, quan és en el meu barri i ve de la universitat en la qual estudie”.

Enginyera agrònoma per la UPV, Ana Conesa és actualment professora d’investigació del CSIC en l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio), centre mixt del CSIC i la Universitat de València. I ha estat la primera bioinformàtica a ingressar a la Reial Acadèmia d’Enginyeria d’Espanya.

Conesa ha assenyalat que el mural representa molt bé la bioinformàtica, “una disciplina que no és molt coneguda però que ha sigut fonamental per a aconseguir molts dels avanços més recents en biomedicina. A més, és una àrea en la qual les dones estem infrarepresentades, per això aquest mural és més important encara, perquè ajuda a la nostra visibilització, en particular, i de la bioinformàtica, en general”.

41 murals, 82 dones protagonistes

Dones de Ciència és un projecte que s’ha convertit ja en referència nacional. De fet, ha estat distingit amb importants guardons: el 2022, va rebre el premi al millor projecte singular als Prismas, els premis més importants d’Espanya en divulgació científica, i el 2019 va ser escollit com a millor projecte de divulgació per la Xarxa Nacional d’Unitats de Cultura Científica i de la Innovació (UCC+i).

Amb el mural en homenatge a Ana Conesa, el projecte compta ja amb 41 obres, realitzades per altres tantes artistes. I en poc més d’una setmana, i com a tancament als actes que ha organitzat en el marc de l’11F, inaugurarà el número 42, que ret tribut en aquest cas a la investigadora catalana Carme Torras. Obra de l’artista valenciana Irene Remón, situat a l’IES Benicalap (València).

El projecte compta des dels seus inicis, el 2019, amb el suport de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.

Ana Conesa Cegarra

Professora d’investigació del CSIC i professora de cortesia de la Universitat de Florida (EUA). És acadèmica de número de la Reial Acadèmia d’ Enginyeria d’ Espanya, membre honorífic de la Societat Espanyola de Bioinformàtica i Biologia Computacional, i membre de l’ equip de directors de la International Society for Computational Biology.

El seu laboratori (conesalab) desenvolupa mètodes computacionals per a l’estudi de la funcionalitat del transcriptoma i la integració de dades multiòmiques per al modelatge de processos de desenvolupament i malaltia. El seu laboratori ha creat més d’una vintena d’eines de programari que són utilitzades per desenes de milers d’investigadors a tot el món. Ha estat pionera en la creació de mètodes computacionals per a l’ aplicació de les tecnologies de seqüenciació de molècula única a l’ estudi del transcriptoma.

Ha dirigit nombrosos projectes i consorcis internacionals en biologia computacional, coordinant més de trenta equips internacionals i rebent finançament de la Comissió Europea, els Instituts Nacionals de Salut dels Estats Units (NIH), la National Science Foundation i la NASA, entre d’altres. És assessora d’agències de finançament i instituts de recerca a tot el món i ha creat i impartit cursos de bioinformàtica en cinc continents arribant a un miler d’investigadors. Ha estat fundadora i directora científica de la start-up Biobam Bioinformatics, empresa que desenvolupa programari amigable per a la recerca genòmica.

Hipoxia doradas adaptación ejercicio IATS

La investigadora del CSIC Ana Conesa posa davant del mural que s’ha inaugurat avui a València

Material de descàrrega
Imatge (jpeg)
Nota de premsa (pdf)

Share This
Ministerio de Ciencia y Tecnología CSIC Delegación C.Val. Casa de la Ciència Presidencia Europea