La Plataforma Temàtica Interdisciplinària Salut Global (PTI+ Salud Global) del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) celebra els pròxims 5 i 6 d’octubre a València la seua reunió anual de resultats per a presentar i detallar els seus últims assoliments. Seran dues jornades de treball sobre temes com els aspectes clínics i epidemiològics de la COVID-19 en 2022, la investigació en immunologia i antivirals, la transmissió, el diagnòstic o la transferència dels resultats al teixit empresarial i la societat.
Al març de 2020, el CSIC va posar en marxa la PTI Salud Global per a agrupar equips d’investigació i potenciar el coneixement sobre el nou coronavirus SARS-CoV-2, causant de la pandèmia de COVID-19. La PTI ha mobilitzat i coordina a més de 350 científics de 49 instituts del CSIC de totes les àrees. Fins ara els projectes d’investigació han donat lloc a més de 800 resultats, 76 tecnologies protegides, un màster propi, informes i guies científiques, així com a múltiples accions de comunicació, divulgació i educació.
Durant les II Jornades Científiques PTI+ Salud Global, que se celebraran a la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, els experts presentaran resultats en diferents àrees mitjançant ponències i taules redones. La reunió, que serà inaugurada per Josefina Antonia Bueno, consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital de la Generalitat Valenciana, i per la presidenta del CSIC, Eloísa del Pino, comptarà amb especialistes de diferents instituts del CSIC i d’altres organismes com l’Agència Estatal d’Investigació (AEI) i l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).
“L’experiència adquirida en els dos anys i mig de vida de la plataforma servirà per a contribuir des de la investigació a la preparació i el control de malalties infeccioses amb potencial disruptiu sobre la salut humana i la societat”, assegura Margarita del Val, coordinadora de la PTI-Salud Global al costat d’Iñaki Comas, de l’Institut de Biomedicina de València (IBV-CSIC). “Alguna cosa que ens caracteritza respecte a altres iniciatives mundials és la nostra preocupació per l’impacte social i per arribar als ciutadans. Per això considerem que la comunicació és clau, així com la formació, materialitzada en el màster en pandèmies que coordinem”, afig del Val.
Investigació en diversos fronts
Durant la reunió anual seran presentats els resultats de la investigació liderada per Urtzi Garaigorta, del Centre Nacional de Biotecnologia (CNB-CSIC), per al garbellat de compostos químics investigats en el CSIC amb capacitat per a servir com a antivirals i antiinflamatoris. L’objectiu és que aquests compostos puguen estar disponibles en un repositori denominat Quimioteca.
Un altre equip d’investigadors, liderats per Ana Sanz, del CNB-CSIC, estan treballant en el desenvolupament de vacunes de segona generació que siguen més completes, a més de ser aplicable local i esterilitzants, ja que, d’aquesta manera, la seua utilitat serà major a l’hora de controlar pandèmies i protegir la població. En aqueix sentit és clau també el diagnòstic i, per això, la PTI està impulsant el desenvolupament de noves i molt diverses tecnologies.
Al juny d’enguany, l’anunci que els test serològics per a la COVID-19 desenvolupats en el CNB-CSIC seran produïts a Sud-àfrica, gràcies a un acord signat pel CSIC i la iniciativa C-TAP de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), va marcar una fita internacional, a l’ésser el primer organisme que llicencia lliurement les seues tecnologies per a la COVID-19.
La PTI va impulsar durant la pandèmia de la COVID-19 l’ús de l’enquesta a persones majors que el CSIC dirigeix des de fa 20 anys. Les dades sobre les residències van ser referència perquè indicaven la seua localització i característiques bàsiques. Tota aquesta informació recopilada en 2019 i 2020 servirà de base per al futur cens de persones majors que elaborarà l’Institut de Majors i Serveis Socials (IMSERSO).
Actuar sobre la qualitat de l’aire és un altre dels fronts clau dels investigadors per a evitar la infecció per patògens que es transmeten per aerosols. Antonio Alcamí, del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa (CBMSO-CSIC), treballa a conéixer i detectar la presència del virus en l’aire de manera ràpida i en temps real. El que permetrà entendre la disseminació del virus als hospitals i desenvolupar mètodes efectius de control i inactivació del virus en l’aire. Aquestes tecnologies podran aplicar-se per a realitzar un seguiment de la transmissió del virus en ambients públics urbans, com el metre, l’autobús i els comerços.
La vigilància d’agents infecciosos és precisament l’objectiu del consorci SeqCovid, finançat per la PTI Salut Global i l’Institut de Salut Carles III. La viròloga Mireia Coscolla, de l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio) del CSIC i la Universitat de València, dirigeix aquests treballs, una vigilància que ja s’ha transferit al Ministeri de Sanitat.
Així mateix, la plataforma, de la mà de l’investigador del CSIC José Ramasco, de l’Institut de Física Corpuscular i Sistemes Complexos (IFISC-CSIC-UIB), dirigeix el disseny de models d’expansió i mobilitat de possibles epidèmies gràcies a una col·laboració amb empreses de telefonia mòbil. La informació recopilada ajuda a entendre, per exemple, què ocorre dins de les ciutats i per què les que estan més jerarquitzades són les que registren majors contagis.
Control d’epidèmies
En 2020, el treball d’aquesta plataforma va aconseguir controlar l’expansió del virus del Nil occidental a la província de Sevilla, una epidèmia que es va saldar amb diversos morts per encefalitis i diversos casos d’encefalitis greu. Els científics de la plataforma van trobar que els portadors del virus eren mosquits que es movien per la regió. “Descobrim que no eren importacions amb ocells migradors i es va aconseguir analitzar quins mosquits eren i fumigar en col·laboració amb la ciutadania i la Junta d’Andalusia. El resultat va ser acabar amb el problema i la prova és que no hi ha hagut virus del Nil ni en 2021 ni en 2022”, assegura del Val, que va dirigir aquests treballs en col·laboració amb l’investigador Jordi Figuerola, de l’Estació Biològica de Doñana (EBD-CSIC).
En el cas de la pigota del mico, la PTI es va servir de la seua experiència prèvia en salut internacional per a investigar diversos aspectes: transmissió, vacunes i detecció en aigües residuals. Gràcies a la col·laboració i coordinació dels equips integrats en sis instituts del CSIC, els científics van ser capaços d’anticipar-se i transmetre informació contrastada a la societat. “Va ser una resposta proporcionada a l’amenaça”, indica Comas.
Margarita del Val, Eloísa del Pino i Miguel Mínguez, en la inauguració de la reunió anual de la PTI Salud Global del CSIC en el Museu de les Ciències de València. Crèdits: CSIC.
Material de descàrrega
Imatge (jpeg)