La presidenta del CSIC es reuneix al CERN amb els investigadors que treballen en aquesta gran infraestructura internacional

Equips del CSIC participen en diversos experiments duts a terme en aquest laboratori internacional, conegut per allotjar el LHC, el major i més poderós accelerador de partícules. Del Pi ha conegut de primera mà la realitat científica d’una vintena d’investigadors del CSIC.

Una vintena d’investigadors del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) que treballa al Laboratori Europeu de Física de Partícules (CERN), situat a Suïssa, ha rebut aquest divendres la visita de la presidenta de l’organisme, Eloísa del Pino. Durant el seu recorregut per les instal·lacions d’aquest laboratori internacional, del Pino ha conegut de primera mà la realitat científica dels equips que empren les instal·lacions del CERN per a les seues investigacions. Són més de 600 els instituts i universitats de tot el món que tenen actualment accés a aquesta infraestructura, coneguda per allotjar el major i més poderós accelerador de partícules subatòmiques: el Gran Colisionador d’Hadrons (LHC).

Fundat a Ginebra en 1954, el CERN compta amb complexos instruments científics capaços d’aprofundir en les estructures fonamentals de les partícules que formen l’univers. Uns 12.000 científics d’instituts de més de 70 països i amb 120 nacionalitats diferents acudeixen a aquest gran laboratori amb la finalitat de construir models de cooperació internacional per a incrementar el coneixement sobre l’univers, preparant, executant, analitzant i interpretant les dades obtingudes en diferents experiments científics.

“Ademés de per el seu retorn científic i tecnològic, el CERN és important per a nosaltres perquè suposa un vehicle de connexió institucional. Com a fruit de la col·laboració dels equips del CSIC en els experiments del CERN, on coincideixen diversos d’ells, hem creat un bon núvol de cohesió entre institucions espanyoles, la qual cosa potencia la seua visibilitat en aquestes grans col·laboracions”, recalca Isabel Díaz, vicepresidenta adjunta d’Internacionalització i Cooperació del CSIC.

Visita a diversos experiments amb participació del CSIC

Durant la visita, la presidenta del CSIC ha aprofundit, de la mà dels investigadors principals, en els alguns dels experiments que compten amb participació d’equips del CSIC: ATLAS, CMS i ISOLDE.

ATLAS i *CMS són grans detectors de propòsit general que operen al Gran Colisionador d’Hadrons (LHC pel seu nom en anglés). El LHC és un accelerador de partícules del CERN, el més gran del món, que fa col·lidir protons a energies de 14 teraelectronvoltis (TeV). El detector ATLES és un cilindre de 46 metres de longitud i 25 metres de diàmetre. Amb les seues 7.000 tones de pes, ATLAS és el detector de major volum mai construït. El detector CMS, amb les seues 14.000 tones, és un altre cilindre de 21 metres de longitud i 15 metres de diàmetre. Tots dos contenen sistemes per a mesurar les energies i trajectòries de les partícules que emergeixen dels 600 milions col·lidisques per segon que tenen lloc al LHC. Amb aquests detectors s’estudien els components de la matèria que forma tot el que veiem en l’univers i, gràcies a ells, va ser possible el descobriment en 2012 del bosó d’Higgs, la partícula elemental que explica l’origen de la massa i l’última peça per a completar el Model Estàndard de Física de Partícules.

ISOLDE és una instal·lació del CERN que produeix feixos de baixa energia de nuclis atòmics radioactius, és a dir, aquells que tenen un nombre de neutrons per damunt o per davall del “nominal” i que, per tant, són inestables. És l’experiment més antic del CERN que contínua actiu gràcies als seus continus avanços que mantenen els seus resultats a la frontera del Coneixement. En el marc d’ISOLDE es duen a terme experiments per a conéixer l’estructura del nucli i la formació dels elements químics en les estreles. A més, es realitzen experiments d’interés en altres camps com la física atòmica, física de materials i la biofísica.