El congrés té lloc a ADEIT – Fundació Universitat-Empresa i suposa la major reunió anual de personal expert en virologia i bioinformàtica de virus a Europa
L’Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments (IATA), centre del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), l’European Virus Bioinformatics Center i la Universitat de València han coorganitzat la sisena edició de l’International Virus Bioinformatics Meeting (ViBioM), que tindrà lloc a ADEIT – Fundació Universitat-Empresa, des de hui i fins divendres que ve. Aquest esdeveniment suposa la major reunió anual de personal expert en virologia i bioinformàtica de virus a Europa.
Més de 120 persones de diferents disciplines es reuniran en els pròxims dies a València per a debatre i difondre els avanços i coneixements recents sobre metagenòmica i ecologia viral, l’ús de diferents softwares per a l’estudi de virus, les interacciones virus-hoste, la diversitat i evolució viral, tècniques de detecció i identificació de virus i altres aspectes relacionats amb la bioinformàtica de virus i l’àrea enfocada a la virologia de la tecnologia computacional. Per primera vegada en els últims anys, encara que el SARS-CoV-2 tindrà presència en el congrés, no serà un dels eixos centrals de la discussió.
L’objectiu d’aquest esdeveniment és proporcionar un entorn científic significatiu i interactiu per a promoure la discussió i la col·laboració i inspirar i suggerir noves direccions i preguntes d’investigació. L’esdeveniment comptarà amb huit conferències magistrals, altres 19 ponències repartides en tres jornades i la presentació de 74 posters científics dividida en tres sessions de posters diferents.
Robert Edwards, investigador de l’àrea de Bioinformàtica de la Flinders University (Austràlia), obri el primer bloc del congrés, centrat en virus bacteriòfags, amb la ponència La promesa y las trampas de los profagos. El segon bloc, sobre descobriment i classificació de virus, està compost per quatre xarrades en les quals es mostren tècniques i programes informàtics útils per al tractament de dades referent a virus. Després de la pausa per al menjar, Christian Eggeling, director de l’Institut d’Òptica Aplicada i Biofísica de la Universitat Friedrich-Schiller i Institut Leibniz de Tecnologia Fotònica (Alemanya) parlarà a l’audiència sobre els desafiaments i reptes de l’ús de la microscòpia òptica avançada per a la visualització d’interaccions virus-cèl·lula.
Santiago F. Elena, investigador de l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio; CSIC – Universitat de València), ofereix la primera xarrada del bloc sobre infeccions víriques, amb una ponència titulada Interacciones SARS-CoV-2-huésped a nivel de una sola célula: un enfoque de sistemas complejos dinámicos. La sessió conclourà amb un últim bloc sobre l’estudi del genoma dels virus i eines per a l’anàlisi viròmic.
El dijous s’obrirà amb dues ponències magistrals centrades en epidemiologia molecular i anàlisi filodinàmics. Ana Abecasis, de la Universidade Nova de Lisboa (Portugal) iniciarà les exposicions amb un treball que porta per títol Estudios de transmisión del VIH-1 utilizando filogenética: ¿puede la evolución ayudar a guiar las decisiones de salud pública? Tot seguit, Simon Dellicour, investigador de la Université Lliure de Bruxelles, parlarà sobre diferents enfocaments epidemiològics moleculars per a investigar la dinàmica de dispersió dels virus i els factors ambientals que l’afecten. Després de la pausa per al café, les ponències se centraran en els virus d’ARN; concretament en la seua estructura i evolució. La jornada vespertina se centrarà en l’anàlisi de seqüències virals i l’ús de la bioinformàtica per a facilitar dràsticament aquesta tasca.
El divendres, últim dia del congrés, començarà amb un bloc sobre Machine learning i vigilància viral. Bernhard Renard, professor de l’Hasso Plattner Institute (Alemanya), desenvoluparà una aproximació a l’ús de l’aprenentatge automàtic i les seues múltiples opcions, des de proves d’alt rendiment fins a la vigilància genòmica o la integració de dades de salut pública. El segon bloc del matí, introduït per Gülsah Gabriel, del Leibniz Institute of Virology (Alemanya), abordarà com els virus causen malalties en les seues amfitrions diana; la patogènesi viral. Gabriel abordarà les diferències de sexe en les infeccions pel virus de la influença aviària.
Per la seua part, Emma Thomson, científica de la Universitat de Glasgow (Escòcia) obrirà l’últim bloc del congrés, sobre metagenòmica per a identificar i rastrejar possibles virus que puguen transmetre’s entre animals i éssers humans (zoonòtics). Thomson parlarà sobre l’ús de la seqüenciació metagenòmica d’avantguarda com a eina per a identificar patògens no diagnosticats. Ademés, durant els 3 dies del congrés, se celebraran tres sessions de posters diferents en les quals s’exposaran 74 posters.
IATA i la investigació sobre virus
Aquest congrés ha estat coorganitzat per personal del grup de Seguretat microbiològica d’aliments: detecció de patògens, processos de conservació i avaluació de riscos de l’IATA. Concretament per Gloria Sánchez, Walter Randazzo i Alba Pérez-Cataluña, la investigació del qual està estretament vinculada amb la presència de virus en aigües i aliments.
Gloria Sánchez és microbiòloga. Va obtindre el seu doctorat a la Universitat de Barcelona en 2003, treballant en la caracterització genètica i antigènica del virus de l’hepatitis A. Des de 2017 és científica titular a l’IATA, on centra la seua investigació actual en el desenvolupament de mètodes moleculars per a la detecció de virus entèrics humans en aliments i aigua. Ha desenvolupat una estratègia de detecció de coronavirus en aigües residuals que actualment s’utilitza a nivell internacional per a predir possibles pics de contagis.
Walter Randazzo és graduat en Ciència i Tecnologia Agrària per la Universitat de Palerm. Des de l’any passat és científic titular a l’IATA. La seua investigació se centra en la seguretat alimentària, els mètodes analítics i de detecció de virus, les tecnologies de processament d’aliments per al control de patògens, la contaminació ambiental i la salut pública. Randazzo ha centrat part de la seua investigació en l’estudi de norovirus, responsables de la majoria de casos de gastroenteritis vírica.
Alba Pérez-Cataluña és llicenciada en Biologia per la Universitat de València. Actualment és investigadora postdoctoral a l’IATA. Estudia la metagenòmica de virus i ha treballat recentment en articles sobre diferents enfocaments per a l’anàlisi del viroma de l’aigua de reg o la detecció de la presència del virus Monkeypox en aigües residuals, durant la recent emergència de salut pública declarada o el SARS-COV-2.
Moment de la sessió inaugural de l’International Virus Bioinformatics Meeting (ViBioM) a ADEIT – Fundació Universitat-Empresa. Crèdits: IATA.