Publiquen el mapa de com els anticossos frenen el virus humà coxsackievirus B3, que provoca una inflamació greu del cor

Personal investigador de l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio), centre mixt de la Universitat de València i del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), ha estudiat el mecanisme per mitjà del qual els anticossos de l’organisme es dirigeixen contra el coxsackievirus B3, que provoca una inflamació greu del cor en humans. El treball, publicat en la revista Nature Communications, s’ha desenvolupat amb sèrum de ratolins i humans, permet comprendre com interactuen els anticossos amb els virus i com els segons poden evolucionar per eludir la resposta immunitària. A més, és la primera anàlisi exhaustiva de com els sèrums humans es dirigeixen a un virus sense embolcall.

Els virus sense embolcall comprenen el 40% de tots els virus dels mamífers i són una causa important de malalties en els éssers humans. Els anticossos neutralitzants són essencials per resoldre les infeccions virals i conferir protecció contra la reinfecció. Per infectar i propagar-se amb èxit, els virus han de superar els anticossos neutralitzants mutant-ne l’objectiu, que és la càpside viral. Es desconeix com els anticossos neutralitzants presents a la sang ataquen les càpsides virals.

El treball de Beatriz Álvarez-Rodríguez, Javier Buceta i Ron Geller, útil per al disseny d’intervencions terapèutiques i vacunes, ha introduït un gran nombre de mutacions a la càpside, la coberta proteica del virus que amaga el seu material genètic, i n’ha rastrejat el freqüència amb alta resolució. El resultat mostra per primera vegada com els sèrums policlonals (anticossos que circulen a la sang) es dirigeixen al virus i com aquest pot escapar de la neutralització.

En concret, mostren que la resposta d’aquests anticossos en ratolins de laboratori immunitzats es dirigeix a una única regió de la càpside viral, mentre que els sèrums generats per l’organisme humà presenten respostes variades que es dirigeixen a una o diverses regions diferents. A més, els autors han generat un plafó de virus que allotgen mutacions que escapen a la neutralització i els utilitzen per definir quines regions de la càpside viral són l’objectiu en una mostra àmplia de sèrums, descobrint una conservació inesperada en les respostes humanes.

“Proporcionem la primera anàlisi completa de com la càpside d’un virus sense embolcall està neutralitzat per anticossos presents en sèrums de ratolins immunitzats i d’infeccions adquirides naturalment en humans”, explica Ron Geller. A més, “definim el predomini de les regions de la càpside a què es dirigeixen els sèrums humans i descobrim que quasi tots els sèrums es dirigeixen a la mateixa regió. També hem esbrinat que escapar-se de la neutralització requereix múltiples mutacions, però té un cost per al virus”.

Aquest treball compta amb el suport del Ministeri de Ciència i Innovació, la Generalitat Valenciana, els fons Newt Generation i FEDER de la Unió Europea. També de l’Arxiu Europeu de Virus (European Virus Archive, EVAg) i del Centre de Recerca Príncipe Felipe.