El passat 4 d’agost de 2022 va morir Santiago Grisolía, pioner bioquímic valencià de gran talla internacional, importants realitzacions científiques, gran activisme científic-social en nombrosos fronts i dilatada vida, en la qual s’ha esforçat amb èxit a aplicar el valor transformador social de la ciència, i particularment de la biomèdica. Des de la Delegació del CSIC a la Comunitat Valenciana compartim el duel per la seua pèrdua, perquè tenim motius per a considerar-ho no sols com un important aliat, sinó fins i tot com un efectiu informalment propi.

El seu contacte inicial amb la investigació biomèdica, realitzat en acabar els seus estudis de medicina a la Universitat de València els anys 40 del passat segle, va tindre lloc en un àmbit mixt Universitat-CSIC, perquè va fer els seus primers passos al laboratori de José García-Blanco Oyarzábal, catedràtic de Fisiologia de la Facultat de Medicina, que dirigia i albergava en la seua càtedra, des de 1943, l’Institut de Medicina Experimental pertanyent al Patronat Santiago Ramón y Cajal del CSIC. Els treballs allí realitzats van ser els primers de la vida científica de Grisolía, i van ser considerats fruit del suport i col·laboració del CSIC.

En la seua fase nord-americana de quasi 30 anys de duració va formar a nombrosos científics espanyols, incloent en els anys 70 a alguns que procedien del que van ser després instituts del CSIC, particularment de Madrid, Sevilla i València. La seua amistat amb Eduardo Primo Yúfera, qui va ser president del CSIC en els anys 70, li va portar a ser, en la seua fase final americana, testimoni molt pròxim i fins i tot assessor informal dels canvis que van succeir llavors en la nostra institució. També el fet de ser deixeble espanyol de Severo Ochoa li va portar a una estreta interacció amb aquest en la fase en què es van utilitzar amb mediació d’Ochoa, els tractats bilaterals amb USA per a la creació del Centre de Biologia Molecular (hui designat CBM Severo Ochoa) del CSIC-UAM.

La seua interacció amb el CSIC va tindre continuïtat institucional amb la seua volta física a Espanya en 1978 com a director de l’Institut d’Investigacions Citològiques de València (IICV), llavors Laboratori de Genètica Metgessa del CSIC (Unitat Associada). La creació (1995-98) de l’Institut de Biomedicina de València del CSIC (IBV-CSIC) ha de ser relacionada indirectament amb ell, ja que es va gestar en bona part des de l’IICV, on treballava sota bandera CSIC jo mateix, el seu primer director, deixeble directe seu en la seua fase americana, i després investigador a l’IICV durant tot el període de direcció del mateix pel Dr. Grisolía.

Des del Consell Valencià de Cultura i en quants càrrecs ha ostentat (com per exemple el Comité d’Experts del Museu de les Ciències Príncep Felip), Grisolía ha comptat sempre amb el CSIC, amb la seua Delegació a València i amb experts dels seus instituts. Nombrosos simposis realitzats a la Fundació Valenciana d’Estudis Avançats s’han desenvolupat sota direcció o amb col·laboració de membres del CSIC, un nombre substancial de membres dels jurats dels Premis Rei Jaume I (creats per la seua iniciativa) són investigadors/as o membres de la directiva científica del CSIC, i una important fracció dels qui han rebut aquests premis han estat investigadors CSIC.

En resum, tota una vida en imbricació i complicitat amb la nostra institució, en un esforç col·laboratiu, unes vegades formal i altres informal, per fer avançar la ciència a Espanya i per augmentar el seu paper determinant de prosperitat i canvi social. Així que compartim en primera persona el duel per la seua pèrdua, una pèrdua que en absolut serà fàcil de substituir.

Vicente Rubio Zamora. Professor d’Investigació ad honorem del CSIC a l’Institut de Biomedicina de València (IBV-CSIC).

Hipoxia doradas adaptación ejercicio IATS

Foto de Santiago Grisolía (tercer des de dalt) en 2015, en la inauguració del Congrés SEBBM-2015, celebrat a València. En la mateixa fila es troben, a la seua dreta Vicente Conejero i José Pío Beltrán, tots dos ex-directors de l’IBMCP-CSIC/UPV, en eixe moment José Pío Beltrán era el delegat institucional del CSIC a la Comunitat Valenciana. A l’esquerra de Grisolía, Luis Franco i Federico Pallardó, tots dos de la UV.

Share This
Ministerio de Ciencia y Tecnología CSIC Delegación C.Val. Casa de la Ciència Presidencia Europea