La seu a la Comunitat Valenciana del Consell Superior d’Investigacions Científiques alberga una trobada amb experts per a tractar el futur d’aquesta tècnica i les seues aplicacions mèdiques

La seu del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) a la Comunitat Valenciana acull hui una jornada per a tractar el futur de la teràpia amb ions en la lluita contra el càncer a Espanya. Amb l’assistència de més de 60 experts dels àmbits de la investigació, salut, indústria i administració pública, la reunió obri un debat sobre els beneficis d’aquesta nova tècnica en un context internacional d’implantació de les teràpies amb partícules pesants contra el càncer. A més, s’aborden els reptes tecnològics necessaris per a aconseguir la seua aplicació en l’àmbit mèdic.

En la jornada participen les secretàries autonòmiques d’Universitats i Recerca, Carmen Bevià, i d’Eficiència i Tecnologia Sanitària, Concha Andrés, a més del vicepresident executiu de l’Agència Valenciana d’Innovació (AVI), Andrés García Reche, el vicerector d’Investigació de la UV, Carlos Hermenegildo, i el vicepresident d’Organització i Relacions Institucionals del CSIC, Carlos Closa.

El delegat institucional del CSIC a la Comunitat Valenciana, Juan Fuster, és un dels impulsors d’aquesta jornada, on s’analitzen els reptes per a la implantació de la teràpia amb ions a Espanya en la dècada vinent. “Per a això és necessari un procés d’innovació que simplifique la instrumentació de l’equip i possibilite la reconversió dels espais hospitalaris i habilitar-los per a teràpia amb partícules pesants o hadronteràpia”, assegura Fuster, investigador del CSIC a l’Institut de Física Corpuscular.

Tant la radioteràpia convencional com la hadronteràpia requereix d’acceleradors que envien les partícules al teixit tumoral per a destruir-lo. La radioteràpia utilitza fotons, mentres que la hadronteràpia usa partícules més pesades com a protons (components del nucli de l’àtom) o ions (àtoms als quals se’ls han llevat electrons). La complexitat dels acceleradors de partícules pesants fa que siga més difícil la seua implantació en hospitals, encara que aquest tipus de teràpia té avantatges: és més eficaç, permet un tractament localitzat del tumor i redueix la toxicitat.

Per a Carlos Ferrer, director general de la Fundació Hospital Provincial de Castelló, “encara que a Espanya el tractament del càncer amb radiacions està rebent un gran impuls, hi ha tumors en els quals queda molt per fer. En sarcomes, tumors de pàncrees o sistema nerviós central les tecnologies comercialitzades, siguen amb fotons o protons, no ofereixen resultats prou satisfactoris. Ací hi ha cabuda per a la teràpia amb ions, que encara no està desenvolupada malgrat el seu gran potencial terapèutic”.

Mentre que la teràpia amb protons ja està implantada als països desenvolupats (Espanya compta amb un pla per a dotar a la sanitat pública de 10 unitats de protonteràpia en col·laboració amb la Fundació Amancio Ortega), la teràpia amb ions encara no està desenvolupada malgrat el seu gran potencial terapèutic. “S’estima que aquesta tècnica optimitza el benefici dosimètric en pacients oncològics entre tres i cinc vegades respecte a la teràpia convencional, tant de raigs X com de protons”, manifesta Ferrer.

La majoria de les instal·lacions de teràpia per ions es basen en un accelerador circular de 60 metres de circumferència, l’alt cost de la qual relatiu limita la seua expansió. “El repte consisteix a desenvolupar acceleradors més compactes, més senzills i més econòmics d’operar i mantindre”, resumeix José Manuel Pérez, responsable del Departament de Tecnologia del CIEMAT. “Els acceleradors lineals basats en sistemes de radiofreqüència (linacs) representen una alternativa raonable per la seua capacitat de variació de les característiques del feix d’ions, en particular la seua energia, un disseny modular concorde a la instal·lació i una reducció del cost. Per això, el seu desenvolupament és una de les línies fonamentals per a un avanç en la hadronteràpia amb ions”.

La jornada reuneix a la Casa de la Ciència a representants de centres del CSIC, el CIEMAT, les universitats públiques valencianes i altres organismes d’investigació (CIPF, Institut Curie de París, Heidelberg Ió-Beam Therapy), al costat de metges (hospitals de La Fe, Clínic Universitari i General de València, Sant Joan d’Alacant, Castelló, Vall d’Hebron de Barcelona i la Clínica Universitat de Navarra de Madrid), representants del Centre per al Desenvolupament Tecnològic i la Innovació (CDTI, Ministeri de Ciència i Innovació), de l’Associació Espanyola de la Indústria de la Ciència (INEUSTAR) i de l’Agència Valenciana d’Innovació (AVI).

Els participants contribueixen a traçar el panorama actual i les necessitats futures dels tractaments contra el càncer amb acceleradors de partícules, des dels avanços en radioteràpia convencional, passant per la implantació de la protonteràpia a Europa fins a arribar a la teràpia amb ions. Es completaria així una xarxa amb diferents nivells i característiques per a tractar a pacients en funció del tipus de tumor.

Això és el que estan desenvolupant els països del nostre entorn, on al costat de la progressiva implantació de centres de protonteràpia es projecten uns altres d’ions de carboni. Així, per exemple, Itàlia disposa de 3 unitats de protonteràpia en funcionament i una d’ions de carboni, i estan en instal·lació 2 unitats addicionals. França, el Regne Unit, Alemanya o Suïssa presenten circumstàncies similars.

 

Més informació:

https://indico.ific.uv.es/event/6789/overview

Hipoxia doradas adaptación ejercicio IATS

Moment de la presentació en la sala d’actes de la Casa de la Ciència. D’esquerra a dreta: Carlos Hermenegildo Caudevilla, vicerector d’Investigació de la Universitat de València; Concha Andrés Sanchis, secretària autonòmica d’Eficiència i Tecnologia Sanitària (Generalitat Valenciana); Andrés García Reche, vicepresident executiu de l’Agència Valenciana d’Innovació (AVI), i Juan Fuster Verdú, delegat institucional del CSIC a la Comunitat Valenciana i professor d’investigació de l’Institut de Física Corpuscular (IFIC, CSIC – Universitat de València).

Material de descàrrega
Imatge (jpeg)
Nota de premsa (pdf)

Share This
Ministerio de Ciencia y TecnologíaCSICDelegación C.Val.Casa de la Ciència