El premi Nobel de Física Barry Barish, investit doctor ‘honoris causa’ per la Universitat de València

L’acte d’investidura va comptar amb l’assistència, entre altres, de Nuria Rius, directora de l’Institut de Física Corpuscular (IFIC, CSIC-Universitat de València), i Juan Fuster, delegat institucional del CSIC a la Comunitat Valenciana, que va ser l’encarregat de llegir la laudatio

Barry Barish, premi Nobel de Física i premie Princesa d’Astúries d’Investigació Científica i Tècnica en 2017 per la seua contribució a la detecció de les ones gravitacionals amb l’observatori LIGO, va ser investit ahir dimarts al migdia, al Paranimf de l’edifici històric de la Nau, doctor honoris causa per la Universitat de València.

La proposta del reconeixement com a doctor honoris causa va ser instada per l’Institut de Física Corpuscular (IFIC), centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat de València, amb el suport de la Facultat de Física de la UVEG.

El solemne acte d’investidura va estar presidit per M.ª Vicenta Mestre, rectora de la Universitat de València, i va comptar amb l’assistència, entre altres, de Nuria Rius, directora de l’Institut de Física Corpuscular, i Juan Fuster, delegat institucional del CSIC a la Comunitat Valenciana, que va ser l’encarregat de llegir la laudatio. A la investidura va assistir una àmplia representació del Consell de Direcció de la Universitat, així com gran part dels degans i deganes de la institució. També van acudir a l’acte membres i representants dels diferents col·lectius de la comunitat universitària.

Trajectòria Barry Barish

Barry Barish (Omaha, EUA. 1936) és un físic estatunidenc i professor emèrit de l’Institut de Tecnologia de Califòrnia (Caltech). Va estudiar Física en la Universitat de Califòrnia en Berkeley, on també es va doctorar en física experimental d’altes energies a principis dels anys 60. En 1963 va arribar a Caltech, on ha transcorregut tota la seua carrera científica. En el seu vessant experimental, va desenvolupar el primer experiment amb un feix de neutrins d’alta energia en Fermilab, el principal laboratori de física de partícules dels Estats Units.

En els 90 va formar part d’un dels experiments del Súper Colisionador Superconductor (SSC), un gran accelerador de partícules que anava a construir-se a Texas i que finalment va ser cancel·lat, encara que part de l’equip va passar a treballar en el Gran Colisionador d’Hadrons (LHC) del CERN.

En 1994, Barish es va convertir en l’investigador principal de LIGO. Va aconseguir el finançament per a la construcció de les dues seus de l’observatori (Livingston i Hanford) i, com a director a partir de 1997, va crear la col·laboració científica LIGO, on participen més de 1.000 científics i tècnics de 18 països, entre ells Espanya. De 2006 a 2013 va liderar el projecte per a dissenyar el Colisionador Lineal Internacional (ILC), un nou accelerador de partícules de precisió per a aprofundir en els descobriments del LHC com el bosó de Higgs. Va ser en aquest àmbit que va sorgir la col·laboració activa amb l’Institut de Física Corpuscular.

Al febrer de 2016, la col·laboració LIGO va anunciar oficialment la primera detecció d’ones gravitacionals procedents de la fusió de dos forats negres. Barish va ser premiat, juntament amb Rainer Weiss i Kip Thorne, uns altres dels impulsors de LIGO, amb el Nobel de Física de 2017 “per les seues contribucions decisives al detector LIGO i l’observació de les ones gravitacionals”. Els tres van compartir el Premi Princesa d’Astúries d’Investigació Científica i Tècnica d’aqueix any amb la col·laboració LIGO0.

Al costat del Premi Nobel i el Príncep d’Astúries, el doctor Barish ha rebut nombrosos premis i distincions entre els quals es troben els premis la Medalla Henry Draper de l’Acadèmia de Ciències dels EUA, la designació com a ‘Tità de la Física’, el American Ingenuity Award del Smithsonian Magazine, el Premi Enrico Fermiel, el Premi Giuseppe i Vanna Cocconi de la Societat Europea de Física, o el Premi de Ciència Funden-Zhongzhi; així com els honoris causa per la Universitat de Bolonya, la Universitat de Florida, la Universitat de Glasglow, la Universitat Metodista del Sud i la Universitat de Sofia St. Kliment Ohridski.

Visita i conferència a l’IFIC

Dilluns passat, Barry Barish va visitar l’Institut de Física Corpuscular (IFIC, CSIC-Universitat de València), i va oferir una conferència a l’Auditori Marie Curie del Parc Científic, en la qual va exposar la situació actual i els avantatges que promet el naixement del Multimessenger Astronomy, l’Astronomia multimissatger, un avanç que ha suposat un canvi de paradigma en l’estudi de l’astronomia.

En les últimes dècades, els avanços astronòmics han estat gràcies al resultat de nous instruments que han permés realitzar observacions en tota la banda electromagnètica, des de l’astronomia radie fins a l’espectre de llum visible i els raigs gamma d’alta energia. El recent descobriment de les ones gravitacionals i la realització d’experiments amb neutrins a molt gran escala prometen ampliar de nou l’astronomia, utilitzant missatgers més enllà de la radiació electromagnètica. Aquest és un fet comparable al descobriment de les llunes de Júpiter per part de Galileu, qui utilitzant un primitiu telescopi va obtindre un gran descobriment, que va suposar el naixement de l’astronomia moderna.

Durant la conferència titulada The Birth of Multimessenger Astronomy, Barry Barish, va realitzar un repàs a la situació actual en la qual es troba aquest nou camp d’estudi, i va aprofundir en la raó per la qual es presenta com la promesa de l’astronomia.

Es denomina astronomia multimissatger al conjunt d’observacions múltiples que es realitza amb informació de diferents fonts, per exemple, ones electromagnètiques i gravitacionals. Tindre informació de diferents tipus permet complementar les deteccions, per a així tindre una imatge més detallada de l’objecte o fenomen que s’està observant. La radiació electromagnètica, les ones gravitacionals, els neutrins i els raigs còsmics són diferents conjunts d’emissions que poden provindre d’una mateixa font astrofísica, però que poden analitzar-se de manera separada.

Lectio completa de Barry Barish: Enllaç.
Discurs complet de M.ª Vicenta Mestre: Enllaç.
Laudatio de Juan Fuster: Enllaç.