La seu del CSIC a València acull una exposició que recorre el trànsit humà entre Àfrica i Amèrica durant els segles XVI i XIX, rescatant la seua memòria i llegat en un al·legat a favor de la diversitat i en contra el racisme

Des del segle XVI fins a mitjan segle XIX, més de dotze milions i mig d’africans van ser capturats i enviats a Amèrica com a esclaus. En aquest trànsit humà van participar diversos països europeus, entre ells Espanya. L’exposició La esclavitud y el legado cultural de África en el Caribe, que s’exhibeix des d’ahir a la Casa de la Ciència del CSIC a València, ofereix un recorregut cronològic i espacial per les diferents cultures, llengües i pobles del continent africà en el seu viatge fins a ports americans, la seua venda, treballs, rebel·lions i altres formes de resistència fins a l’abolició de l’esclavitud. També mostra el llegat cultural d’Àfrica al Carib i el mestissatge a través de la religió, la música, el ball, les arts i el menjar.

Els 34 panells que formen l’exposició, en castellà i en anglés, s’enriqueixen imatges i codis QR que amplien la informació als visitants. En un llenguatge fàcilment comprensible per a un públic ampli, la mostra és un al·legat a favor de la diversitat i en contra el racisme.

L’exposició és un dels resultats del projecte Connected Worlds: The Caribbean, Origin of Modern World, finançat per la Unió Europea i dirigit per Consuelo Naranjo Orovio des de l’Institut d’Història (IH) del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Aquesta comissariada per Miguel Ángel Puig-Samper Mulero, professor d’investigació del CSIC en aquest institut. Tots dos van assistir ahir a la inauguració de l’exposició amb una taula redona, acompanyats del catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat Jaume I de Castelló, José Antonio Piqueras.

“A través del coneixement de la història estem oferint a la societat una manera de poder comprendre i acceptar el passat, omplint els silencis sense pors ni prejudicis”, opina Consuelo Naranjo. “L’esclavitud i la seua memòria van provocar la seua estigmatització i la dels seus descendents. Les diferències físiques superficials com el color de la pell, que no genètiques, van contribuir durant segles a enfortir les idees sobre les diferències entre les poblacions que van justificar l’esclavitud, l’exclusió i el racisme”, explica.

“L’exposició constitueix una aportació original i nova a Espanya, on és molt poc coneguda la participació del país en el comerç d’esclaus i l’esclavitud al seu territori i a les seues colònies”, subratlla Miguel Ángel Puig-Samper. “L’objectiu de l’exposició i de les activitats associades a la mateixa és mostrar, ensenyar i explicar el que va ser l’esclavitud d’africans i la participació de diversos països europeus en aquest trànsit humà, entre ells Espanya. Aquestes activitats mostraran els temes soci racials i els problemes socials derivats del racisme, la qual cosa és l’inici per a ajudar a superar el complex racial i la xacra de l’esclavitud”, finalitza.

Per la seua part, el delegat institucional del CSIC a la Comunitat Valenciana, Juan Fuster, assegura que “la nostra labor com a centre de divulgació de la ciència inclou acostar la història a la societat, també la part més desconeguda com és el comerç d’éssers humans des d’Àfrica a Amèrica. Esperem que aquesta exposició servisca per a donar a conéixer aquesta etapa fosca del nostre passat i els factors que van contribuir al racisme d’algunes poblacions”.

Acompanyen a l’exposició el llibre La esclavitud y el legado cultural de África en el Caribe/Slavery and the African cultural legacy in the Caribbean, el conte Mamá Mandinga. Entre África y el Caribe (de descàrrega gratuïta a través de l’Editorial CSIC), i un documental i un vídeo curt sobre l’esclavitud al Carib disponibles en YouTube.

L’exposició es va inaugurar al Museu d’Amèrica de Madrid el 7 d’octubre de 2021. Posteriorment va viatjar a la Casa de la Ciència del CSIC a Sevilla, des d’on es trasllada a València. Es pot visitar a la Casa de la Ciència del CSIC en la capital valenciana (Carrer Bailía, 1, en la Plaça de la Verge), del 15 de setembre al 16 de desembre, de dilluns a divendres de 10 a 16 hores, amb entrada lliure.

 

Exposició: La esclavitud y el legado cultural de África en el Caribe

Lloc: Casa de la Ciència del CSIC a València. Carrer Batlia, 1 (Plaça de la Verge)

Horari: de dilluns a divendres, de 10 a 16 hores. Entrada lliure.

Fins el 16 de desembre.

Més informació:

https://delegacion.comunitatvalenciana.csic.es/exposicion-la-esclavitud-y-el-legado-cultural-de-africa-en-el-caribe

https://conneccaribbean.com

Material asdicional:

– La esclavitud y el legado cultural de África en el Caribe/Slavery and the African cultural legacy in the Caribbean (Consuelo Naranjo Orovio y Miguel Ángel Puig-Samper, Doce Calles, 2020. Descàrrega gratuïta: http://hdl.handle.net/10261/239675

Mamá Mandinga. Entre África y el Caribe (Consuelo Naranjo Orovio y Miguel Ángel Puig-Samper, CSIC, 2022. Descàrrega gratuïta: http://hdl.handle.net/10261/275590

– Documental:

 

– Vídeo curt: 

 

Vídeo de la taula redona dinauguració:

 

Hipoxia doradas adaptación ejercicio IATS

Foto de la inauguració de l’exposició La esclavitud y el legado cultural de África en el Caribe. D’esquerra a dreta: Consuelo Naranjo Orovio, directora del projecte Connected Worlds: The Caribbean, Origin of Modern World; Juan Fuster, delegat institucional del CSIC a la Comunitat Valenciana; Miguel Ángel Puig-Samper Mulero (Institut d’Història, CSIC), comissari de l’exposició, i José Antonio Piqueras Arenas, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat Jaume I de Castelló (UJI).

Material de descàrrega
Imatge (jpeg)
Nota de premsa (pdf)

Ministerio de Ciencia y Tecnología CSIC Delegación C.Val. Casa de la Ciència Presidencia Europea