El Laboratori d’Orquestració Transcripcional del Metabolisme de l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio), centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat de València, forma part del projecte multidisciplinari Good Vibes, finançat pel programa científic Human Frontiers i que se centrarà en estudiar les interaccions entre plantes i pol·linitzadors.
L’objectiu de Good Vibes és disseccionar els mecanismes moleculars i fisiològics de les respostes de les plantes als diferents senyals vibroacústics (VA) emeses pels insectes que se’ls acosten, utilitzant Antirrhinum (boca de drac) com a model. Atés que els visitants de les flors d’Antirrhinum tenen una eficàcia desigual com a pol·linitzadors i emeten VA característiques, se suposa que les plantes són capaces de reconéixer als pol·linitzadors eficaços detectant els seus VA específiques. El personal científic que participa en aquest projecte també indica que les respostes de les VA que es produeixen en la boca de drac afecten el comportament dels pol·linitzadors, amb efectes en la transferència de pol·len i, en conseqüència, en l’aptitud reproductiva de la planta.
Good Vibes posarà a prova aquestes hipòtesis mitjançant un enfocament multidisciplinari que combina l’etologia, la biologia molecular de les plantes i la física. En concret, el projecte aborda les següents qüestions fonamentals: com reaccionen les plantes a les VA emeses pels insectes que visiten les flors?, han evolucionat les plantes cap a diferents formes de flors i propietats materials per a millorar la propagació dels senyals VA?, per què ha evolucionat la comunicació VA en les plantes?
En el projecte participaran tres unitats: La Unitat de Comportament dels Insectes, dirigida per Francesca Barbero, professora de la Universitat de Torí (Itàlia), la Unitat d’Enginyeria i Modelització, dirigida per Sebastian Oberst, investigador de la Universitat Tecnològica de Sidney (Austràlia) i la Unitat de Fisiologia Vegetal, dirigida per J. Tomás Matus, investigador del Programa Ramón y Cajal de la Universitat de València, a l’I2SysBio.
L’equip liderat per Tomás Matus caracteritzarà els mecanismes moleculars i fisiològics de les respostes de les plantes als diferents VA emesos pels visitants de les flors, i avaluarà les diferències en la sensibilitat de les plantes, els llindars de percepció i la detecció de rangs de freqüència o components temporals. Els gens relacionats amb la forma de les flors i els receptors de detecció/transducció de senyals s’editaran mitjançant CRISPR-Cas i es posaran a prova per a analitzar els processos de detecció de les VA i les característiques estructurals que han evolucionat potencialment per a millorar la transmissió de les VA en les plantes.
El projecte pretén anar més enllà de les fronteres del coneixement en abordar la complexa dinàmica dels sistemes planta-pol·linitzador des d’un angle totalment nou. Segons manifesta Tomás Matus, “ens esforcem per revolucionar la nostra comprensió de com les plantes interactuen amb el seu entorn a través d’una comunicació finament ajustada”.
L’Organització Internacional del Programa Científic de la fundació Human Frontiers (HFSPO) ha anunciat uns 37 milions de dòlars per a fer costat al 4% dels millors sol·licitants de beques d’investigació del HFSP durant els pròxims 3 anys. Els 32 equips guanyadors del concurs de beques d’investigació de 2022 van passar per un rigorós procés de selecció d’un any de duració en un concurs mundial que va començar amb 716 cartes d’intenció presentades en les quals van participar científics en més de 50 països diferents. Enguany es van seleccionar per al seu finançament 7 beques de carrera inicial i 25 projectes d’investigació. Cada membre de l’equip rep una mitjana de 110.000 a 125.000 dòlars a l’any.
